'Plutón Verbenero', la nova sèrie que Álex de la Iglesia prepara per a La 2

No sóc dels que pensa que Acción Mutante és la millor pel·lícula del director Álex de la Iglesia, però la propera nova incursió del realitzador basc a la comèdia de ciència ficció em fa certa gràcia. En aquest cas, De la Iglesia està preparant Plutón Verbenero, una sèrie de producció pròpia que s'emetria a través de La 2 de TVE. Plutón Verbenero, que segueix amb el joc de paraules iniciat per De la Iglesia amb Crimen Ferpecto, serà una comèdia de situació d'uns 35 minuts de durada cada episodi, i que se centrarà en les aventures d'un grup d'astronautes espanyols que, embarcats en una nau interestel·lar, busquen planetes habitables per encàrrec del president dels Estats Units del Món, Macaulay Culkin III.
De fet, la història podria transcórrer cap a l'any 2530, amb un planeta Terra molt deteriorat i un president que, la primera decisió que pren després d'arribar al poder, és "canviar de sexe una altra vegada" i trobar un altre planeta per garantir la supervivència de l'espècie humana. Per això, posa en marxa una missió espacial formada per cosmonautes espanyols i comandada pel cadet especial Valladares. L'estrena de Plutón Verbenero està prevista per al setembre, i la sèrie tindrà episodis setmanals. La veritat és que Plutón Verbenero és un projecte realment ambiciós, que inevitablement ens fa pensar en Acción Mutante, en Star Trek (em pensava que De la Iglesia era més d'Star Wars) i també en El Nan Roig, la mítica sèrie britànica. Encara no es coneixen els actors protagonistes, ja que De la Iglesia està escrivint els guions de Plutón Verbenero al costat del seu col·laborador habitual, Jorge Guerricaechevarría. Continuarem informant...

La sèrie "V" completa en un pack de luxe

Falten poc més de dues setmanes perquè es comercialitze al nostre país l'esperada edició en DVD de la sèrie completa V, també coneguda com Los Visitantes. Produïda per Kenneth Johnson entre els anys 1983 i 1985, la sèrie encara no s'havia editat mai en cap format domèstic, tot i que molts de nosaltres guardàvem algunes cintes de VHS amb les gravacions que havíem fet de la tele. De fet, l'últim canal que va emetre la sèrie va ser Cuatro, i va servir per demostrar que la mítica producció dels anys vuitanta continua sent molt impactant, tot i que alguns efectes especials hagin pogut caducar.
La capsa que surt a la venda el proper 22 d'abril, i que un servidor ja té reservada, inclou un total de 10 discos amb la minisèrie original, la sèrie V: La Batalla Final i també V: Episodios finales, que en el seu moment no es van emetre al nostre país. Tant la minisèrie original com V: La Batalla Final s'ofereixen en format panoràmic, però no l'epíleg V:Episodios finales. El so és Dolby Digital 2.0, i per qüestions òbvies hi ha poc material extra: només el documental V: Detrás de las cámaras i un comentari d'àudio amb Kenneth Johnson. Això fa que el preu siga força ajustat, i que el pack complet ens puga costar uns 60 euros. De la mateixa manera, també s'han editat les parts de V per separat: per tant, també us podeu comprar V: La miniserie original més V: La Batalla Final (35 euros) i V: Episodios Finales (35 euros). Evidentment, surt més a compte adquirir el pack complet.
D'altra banda, perquè comenceu a fer saliva, us poso un vídeo amb un dels fragments més curiosos de la sèrie. És just quan els humans organitzen una benvinguda a Los Visitantes, amb una banda de música que toca ni més ni menys que la famosa fanfara d'Star Wars, composada per John Williams. Aquest impressionant homenatge a La Guerra de las Galaxias no ens ha d'estranyar, ja que feia poc que s'havia estrenat la trilogia de George Lucas. De fet, el mateix 1983, any de la producció de V, s'acabava d'estrenar El retorno del Jedi, i la influència de la trilogia sobre la cultura popular ja era definitiu. Un altra cosa que m'agradaria destacar és que V és una de les primeres produccions de ciència-ficció que va tenir en compte l'impacte que tindria una invasió alienígena als mitjans de comunicació, i més concretament a la televisió. De fet, el mateix líder de la resistència humana, Mike Donovan, era càmera de televisió. En aquest vídeo també veiem que el contacte entre humans i alienígenes s'està retransmetent en directe...

Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

Com que avui és l'aniversari del meu amic Jaume Llambrich, he previst parlar-vos de Dune, l'obra que va inspirar-lo a l'hora de crear el seu bloc El basar de les espècies. Dune està considerada la primera gran novel·la de ciència ficció de la corrent ecologista, i va ser escrita per Frank Herbert l'any 1965. De fet, l'autor va titular-la Dune (duna) amb la intenció que el terme evoqués fonèticament la paraula doom, el destí fatídic que espera la humitat si no és capaç de prevenir un desastre ecològic de dimensions apocalíptiques. Molts coneixereu el llibre original de Herbert i també l'adaptació al cinema dirigida l'any 1984 pel director David Lynch, així com la minisèrie produïda pel canal Sci Fi l'any 2000. Més desconeguda és l'adaptació que va intentar la productora de les pel·lícules de la sèrie El planeta de los simios (1968-73), que havia de filmar-se als deserts del nord de Turquia. El mateix Herbert havia d'encarregar-se de la direcció tècnica, obsessionat en què els cucs de sorra no semblessin l'adaptació nord-americana d'una pel·lícula japonesa de monstres. L'autor de Dune pensava en fer una espècie de drac xinès, però deu vegades més gran i amb una gran quantitat de dispositius mecànics que permetessin dirigir-lo des de l'interior. Però el primer intent de portar Dune al cinema (1973) va frustar-se, molt possiblement per la inesperada mort d'Arthur P. Jacobs.
Just després, el polifacètic Alejandro Jodorowsky va assumir la iniciativa de filmar Dune, i va ser una llàstima que aquest intent també fracassés. Molts coneixereu l'estil i les obsessions de Jodorowsky a través del seu treball amb Moebius per al còmic El Incal. Segons explica l'escriptor i cineasta xilè, una divinitat li va fer saber, en somnis, que el seu proper projecte havia de ser l'adaptació de Dune, novel·la que ell encara no havia llegit. Jodorowsky va aconseguir un pressupost de 10 milions de dòlars, amb l'objectiu de fer una adaptació lliure i molt personal de Dune, que considerava una obra amb múltiples lectures, a l'estil del Quixot de Cervantes. De fet, només tenia previst consultar amb Herbert el guió dels diàlegs. El principal canvi és que Paul Atreides deixava de ser un Messies, ja que Jodorowsky va proposar una lectura marxista de Dune. A més, el xilè també va encarregar una lectura i anàlisi alquimista de la novel·la, i va deduir que l'espècia equival a la pedra filossofal. De fet, sembla que Jodorowsky també volia introduir un concepte semblant al d'El Incal en l'adaptació de Dune.
Tot seguit, el xilè va contactar amb el dibuixant francès Jean Giraud, també conegut com Gir o Moebius, perquè dibuixés l'estil que després havia de seguir la pel·lícula. Per casualitat, Moebius també acabava de llegir Dune, i va acceptar acompanyar Jodorowsky en el projecte, pel qual va acabar fent uns 3.000 dibuixos. S'ha escrit molt sobre el Dune frustrat de Jodorowsky, però personalment el que més m'hauria agradat seria veure Salvador Dalí, a qui li havien reservat el paper de l'emperador Padishah, i sobretot a Orwon Welles fent del baró Vladimir Harkonnen. En el possible repartiment també van aparèixer noms com Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. El director pensava començar el rodatge l'any 1976, però el projecte va abandonar-se, sembla, pels problemes entre Jodorowsky i el productor Michel Seydoux. El cineasta va intentar trucar les portes de Hollywood, però el 1977 va decidir abandonar definitivament el projecte. Amb tot, fruit de la col·laboració amb Moebius, l'any 1981 va traure el primer volum de les novel·les gràfiques sobre El Incal. A més, la influència del seu projecte va impregnar l'estil visual d'Star Wars i de l'adaptació que Lynch va dirigir el 1984. I per la seua banda, Moebius també va participar en el disseny artístic d'altres referents de la ciència ficció, com Alien (1979), Tron (1982) i The Abyss (1989), i la seua influència és clara en altres pel·lícules com Blade Runner (1982).

Darth Wader com les nines russes

Tothom sap que el jove Anakin Skywalker va acabar transformant-se en Darth Wader, un dels personatges més coneguts i recordats de la saga de La Guerra de les Galàxies. Ho vam poder comprovar, perquè ja no en quedés cap dubte, amb motiu de La venganza de los Sith, el tercer episodi (en realitat, la sisena entrega) de la nissaga galàctica creada per George Lucas. Ara la casa Chubby Dolls acaba de posar a la venda una nova col·lecció amb els principals personatges d'Star Wars, en què les figureta d'Anakin queda col·locada dintre de la figura de Darth Wader, seguint el model de les famoses nines russes. La figura més petita té 4,8 centímetres, mentre la més gran fa 5,8 centímetres. La gràcia costa uns 15 euros. També s'han comercialitzat els Chubby Dolls dels Sith (Palpatine, Comte Dokuu i Darth Maul), dels Wookis (Captain Merumeru, Chewbacca i Salporin), d'Obi-Wan Kenobi i de C-3PO, entre d'altres.

'Adult swim'i 'Star Wars'

El nou canal de pagament TNT, disponible al dial 45 de Digital+, dedica la franja de mitjanit a emetre l'espai d'animació adulta Adult swim. Molt sovint emeten animacions de ninots utilitzant la tècnica de l'stop motion. Al You Tube he localitzat aquest tràiler especial, en què parodien la saga d'Star Wars. Per tant, aquesta entrada, que és la contribució d'Ebremedia per celebrar el Dia de l'Orgull Friki, serveix també per commemorar el trentè aniversari de l'estrena de la primera pel·lícula de La Guerra de las Galaxias, quan jo només tenia quinze dies de vida! Així, qui pot dir, més que jo, que ha crescut amb Star Wars?

La minisèrie de 'Dune', a partir d'avui i tot el cap de setmana a Sci Fi

El canal de pagament Sci Fi emet aquesta nit a les 22.00 hores el primer episodi de la minisèrie Dune, adaptació televisiva de la novel·la de Frank Herbert que el director David Lynch també va portar al cinema l'any 1984. De la mateixa manera, la segona i la tercera part de la minisèrie s'emetran demà dissabte i diumenge a la mateixa hora. Pels que no sapigueu de què va la cosa, Dune és la història de la lluita de dues grans famílies del futur, les dinesties dels Atreides i els Harkonnen, que s'enfronten per dominar un planeta insignificant i desèrtic, però que és l'únic lloc en què es conrea l'espècie, el bé escàs i més valuós de l'univers. A la minisèrie, una producció entre Itàlia i els Estats Units de l'any 2000, ens trobem actors de la categoria de William Hurt o Giancarlo Ginannini, però també altres més desconeguts, com Alec Newman i Saskia Reeves. Des de la seua publicació l'any 1965, la novel·la de Frank Herbert ha venut més de 12 milions d'exemplars arreu del món, i ha provocat l'aparició d'una sèrie de llibres seqüela. De fet, hi ha qui parla del sorgiment d'un subgènere literari que incorpora a la ciència ficció elements com la crítica política, els problemes del neocolonialisme, l'ecologisme, la lluita de classes o el fanatisme religiós. Personalment, crec que l'última trilogia de La Guerra de las Galaxias, els episodis I, II i III de la nissaga de George Lucas, estan ideològicament més a prop de Dune que de la trilogia original d'Star Wars.