Espectacular reedició d'Stars, de Simply Red

La reedició del disc Stars, sens dubte el més important de Simply Red, ha estat la millor manera d'homenatjar la banda britànica abans de la seua propera ruptura, que serà l'any 2009 coincidint amb el seu 25è aniversari. El grup liderat per Mick Hucknall ha anunciat la seua separació, ja que el cantant pèl-roig té ganes d'iniciar una carrera en solitari. Abans, però, han programat una gira que portarà Simply Red a Marbella la nit del 31 de juliol, en el seu únic concert a la península Ibèrica. El concert serà absolutament íntim, ja que la pista central del club de tennis de Puente Romano, a Marbella, té un aforament de només 2.600 espectadors.
Pels que no hi anirem, ens queda el gran consol d'aquesta nova edició d'Stars, que ahir vam comprar-nos en una edició de luxe, amb dos CDs i un DVD impressionant. Són entre quatre i cinc hores de bon pop, dance, soul, blues i jazz, ja que a més del disc original Stars (que va consolidar Simply Red l'any 1991, i que ja ha venut més de 20 milions de còpies), també hi ha onze remixos, el concert d'Hamburg de 1992, quatre versions de cançons del bluesman Robert Johnson, cinc videoclips i, també al DVD, el concert que la banda de Mick Hucknall va oferir al festival de jazz de Montreux. Un concert espectacular, que fins i tot m'ha agradat més que Live in Cuba!, l'actuació que Simply Red va fer el 2005 al gran Teatro de La Habana, i que fa uns mesos vam poder veure per Canal+. A partir d'ara, Hucknall, considerat un gran sibarita ( fa deu anys que té un restaurant a París amb els actors Sean Penn, Johnny Depp i John Malkovich), amant del vi i del xampany, de les dones i del futbol, cantarà en solitari però deixarà temporalment de banda el catàleg musical de Simply Red, per cantar temes de rhythm and blues dels primers anys seixanta.
Tot seguit podeu veure el videoclip de Something got me started, una de les cançons més conegudes del disc Stars, que Simply Red va enregistrar en diferents localitzacions de Sevilla.

La 2 oferirà els concerts més espectaculars del festival Rock in Río-Madrid

Prepareu els vídeos. Avui hem sabut que Televisió Espanyola retransmetrà, a través de La 2, alguns dels concerts més interessants del festival Rock in Río-Madrid, que comença demà i s'allargarà fins el proper 6 de juliol a la Ciudad del Rock que s'ha construït a Arganda del Rey. Demà, La 2 oferirà el concert de Neil Young a partir de les dotze de la matinada, i dissate, des de les vuit del vespre a les dues de la matinada, els concerts d'Ivete Sangalo, Carlinhos Brown, Tokio Hotel i El Canto del Loco. Ja en la segona setmana del festival, el 4 de juliol, arribarà el concert del grup galès Stereophonics, així com de la polèmica però sensacional Amy Winehouse. També actuarà Jamiroquai i la cantant Shakira, des de dos quarts de vuit del vespre fins a les dues de la matinada. La cobertura que farà La 2 del festival Rock in Río-Madrid continuarà amb els concerts de Flamenco All-Stars, una formació fins ara inèdita amb Antonio Carmona, Rosario Flores, Pitingo i La Negra; i també dEstopa i d'Alejandro Sanz. Diumenge, 6 de juliol, La 2 oferirà els concerts dels mexicans Café Tacuba, de Franz Ferdinand, del gran Bob Dylan i de Lenny Kravitz. Impressionant...

Paròdia de la sèrie 'El Equipo A' en un videoclip de John Cena

Ara que torna a estar tant de moda la lluita lliure nord-americana, gràcies a programes com el Pressing Catch de Cuatro, potser és una bona excusa per recuperar la paròdia sobre la sèrie El Equipo A, que el lluitador professional, actor i cantant de hip hop John Cena va enregistrar fa uns anys. Es tracta de la cançó Bad Bad Man, que pertany a l'àlbum titulat You can't see me, del 2005. El videoclip de la cançó és un divertit homenatge a la mítica sèrie dels anys vuitanta, en què el mateix Cena interpreta el personatge de John Hannibal Smith, encarnat a El Equipo A pel ja desaparegut George Peppard. Al videoclip també apareix el petit actor afroamericà Gary Coleman, conegut pel seu paper protagonista a la sèrie Arnold, una de les sitcoms més populars de finals dels anys setanta.

'El séquito' torna a Canal+ amb nous episodis

L'arribada de l'estiu porta a Canal+ noves temporades de les millors sèries de la televisió actual. Una de les més esperades és la quarta temporada de El séquito (Entourage), la sèrie de la cadena HBO que explica les històries de la jove estrella de cinema Vincent Chase i del seu seguici d'amics. La sèrie ja ha gunyat tres premis Emmy, als quals cal sumar el Globus d'Or que enguany va aconseguir l'actor Jeremy Piven, en la categoria de millor actor secundari, per la seua genial interpretació de l'agent d'actors Ari Gold. Perquè El séquito és molt més que una sèrie sobre la indústria de Hollywood. Els guions són insuperables, els actors estan molt bé, les coses es diuen amb ironia però pel seu nom, i les referències constants al món real de la moda, del cinema, de la televisió, de la música, dels esports o fins i tot dels videojocs, fan que El séquito siga una sèrie absolutament contemporània. Els seus personatges són inoblidables; els meus favorits són Johny Drama, el germà del protagonista, i Tortuga (a la foto). Però també hi ha nombrosos cameos de luxe de personatges reals, com Mark Wahlberg (productor executiu de la sèrie i inspirador amb les seues vivències de les històries d'El séquito), James Cameron, James Woods, Mandy Moore, Jessica Alba, Bono del grup U2, Scarlett Johanson, Martin Landau, Brett Ratner, Amanda Peet, Ralph Macchio (sí, el de Karate Kid) i el magnat Hugh Hefner (en un capítol memorable a la mansió Playboy)... Potser per això és ja una sèrie de culte, que ha fet que la cadena HBO haja encarregat ja més episodis. I en aquesta quarta temporada, que estarà centrada en el rodatge de la pel·lícula Medellín, en què Vincent Chase haurà d'interpretar el narco Pablo Escobar, se'ns promet l'aparició de grans estrelles de Hollywood com Peter Jackson, M. Night Shyamalan, Dennis Hooper i el recentment desaparegut Sydney Pollack, així com els cantants de rap Snoop Dogg i Kanye West. L'estrena de la quarta temporada d'El séquito és el proper dissabte, 28 de juny, per Canal+. El mateix dia també s'estrenarà la tercera temporada de Weeds.

L'Ebre ja veu 8TV i 105 TV amb qualitat digital

Aquest cap de setmana he pogut comprovar que a les Terres de l'Ebre ja podem veure el canal 8TV amb qualitat digital, a través de la televisió digital terrestre (TDT). La posada en funcionament del múltiplex d'Emissions Digitals de Catalunya (Grup Godó) ha fet que també passem a rebre el nou canal musical 105 TV, que pretén ser una adaptació televisiva de l'emissora de ràdio Rac 105. Segons el pla d'ampliació de cobertura de 8TV, les primeres poblacions del territori que van rebre el senyal d'aquests nous canals van ser les de la zona de Móra d'Ebre, amb l'inici de les emissions des del repetidor de Falset. Tot seguit, també s'ha posat en marxa el centre emissor de Coll Redó, que ha permès rebre el senyal a la zona de Tortosa, Amposta, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, l'Aldea i Santa Bàrbara. I teòricament, ara fa poc han posat en funcionament els repetidors d'Ulldecona i Gandesa, ampliant la cobertura de 8TV, 105 TV i dos canals més del Grup Godó (encara en fase de proves) a les poblacions de Corbera d'Ebre i Bot. Segons la informació facilitada per 8TV, per la fase final d'implantació queden la zona de Flix i l'entorn de Sant Carles de la Ràpita (febrer del 2009), Alcanar (març del 2009) i l'Ametlla de Mar-El Perelló (maig del 2009). En tots els casos, els quatre canals del Grup Godó es reben a través del canal 51 de l'UHF.

Iron Man podria ser el nou Sherlock Holmes

Una vegada més, el personatge més famós creat per sir Arthur Conan-Doyle tindrà una nova versió a la gran pantalla. Segons llegim amb una certa sorpresa, el controvertit director Guy Ritchie té previst realitzar una pel·lícula per recuperar la figura de Sherlock Holmes, després de la publicació d'un còmic que ha escrit Lionel Wigram, i sembla que l'actor elegit podria ser ni més ni menys que Robert Downey Jr. No hi ha dubte que la carrera cinematogràfica del polèmic actor s'ha rellançat després de l'èxit de crítica i públic de la pel·lícula Iron Man, i ara Robert Downey Jr. és un dels primers noms que ha sonat per posar-se a la pell del detectiu privat més famós de tots els temps. De fet, sembla que el personatge, tal i com l'ha entès Wigram, dedica més temps a l'esgrima i a la boxa que a tocar el violí, i per tant tothom coincideix que Downey podria ser l'actor ideal per al paper. A més, segur que té pocs problemes per interpretar l'addició de Holmes a les drogues, ja que ell mateix ha passat per diferents tipus d'addiccions... De moment, l'únic problema que li troben els entesos és el fet que Robert Downey Jr. no és anglès, un veritable sacrilegi per als fans més radicals de Sherlock Holmes. Amb tot, hi ha altres que consideren que l'accent anglès de l'actor va ser més que acceptable al biopic sobre Chaplin a la més desconeguda Restauración, una pel·lícula realment molt bona, que de veritat us recomanem si encara no l'heu vista.
D'altra banda, no sabem si l'actual marit de Madonna és el director més capacitat per portar al cinema les noves aventures de Sherlock Holmes. Ens va agradar Cerdos y diamantes, però després li vam perdre la pista. Per la seua part, encara que el director ja té el suport de Warner Bros. per estrenar la pel·lícula al 2010, no hi ha res signat amb Robert Downey Jr. Abans, l'actor també té un altre projecte entre mans, Playboy, la biografia del també polèmic Hugh Hefner que ha de dirigir Brett Ranner, així com la segona part d'Iron Man i altres projectes menors.

He-man Bohemian Rhapsody i la nova pel·lícula dels Senyors de l'Univers

L'altre dia, buscant a internet el tràiler promocional de la futura pel·lícula de He-man, vaig trobar-me amb un vídeo sensacional. Aprofita els dibuixos animats d'aquella mítica sèrie dels anys 80 per fer un divertit homenatge de Bohemian Rhapsody, la cançó immortal de Queen. Com alguns recordareu, He-man va ser una sèrie de dibuixos animats, produïda per Filmation l'any 1983 i basada en un còmic [mireu aquí la capçalera en espanyol], que inevitablement va anar acompanyada d'una línia de joguines de molt d'èxit [mireu aquí l'anunci de televisió, amb la veu de Constantino Romero]. L'any 1987 ja es va fer una pel·lícula d'imatge real, Masters del Universo, protagonitzada per Dolph Lundgren, que després de fracassar comercialment va marcar el declivi del personatge [mireu aquí el tràiler del film]. He-man era també conegut com a príncep Adam, l'home més poderós de l'univers. Amb la resta de Senyors de l'Univers havia rebut l'encàrrec de protegir el regne d'Eternia i els secrets del castell de Grayskull de les forces del mal, que liderava el diabòlic Skeletor.
Tot i que en algun moment s'havia parlat de Brad Pitt, sembla que l'encarregat d'interpretar He-man podria ser l'actor i model Jason Lewis, a qui vam descobrir a la sèrie Sexo en Nueva York, i actual parella sentimental de l'actriu Jennifer Aniston, la Rachel de Friends i anterior parella de Pitt. Per tant, tota queda a casa... Si les diferents informacions no ens enganyen, el director de la nova pel·lícula basada en el príncep d'Eternia serà el taiwanès John Woo, conegut especialista en el cinema d'acció i responsable de pel·lícules com Cara a cara, Broken Arrow o Misión Imposible II. Com que encara no sabem què pot sortir de tot plegat, ens quedem amb el BoHeman Rhapsody...

Disney Channel es veurà gratis a la TDT al juliol

A partir de l'1 de juliol, el canal temàtic infantil Disney Channel es podrà veure gratuïtament a través de la televisió digital terrestre (TDT). La notícia ha estat anunciada avui mateix per la companyia, que ha confirmat que Disney Channel ocuparà el canal que fins ara ocupava el canal musical Fly Music. En aquest sentit, és una mala notícia, ja que Fly Music era fins ara una de les millors propostes de la TDT. De fet, fa mesos que hi havia rumors que Disney podria estar preparant un canal per a a la concessionària Net TV, participada pel grup Vocento (55%), el grup Intereconomía (25%) i la mateixa The Walt Disney Company Iberia (20%). L'estratègia d'emetre en obert busca, evidentment, ampliar l'audiència del canal i captar nous anunciants, tot i que cal recordar que Disney Channel ja emet força publicitat, encara que es tracta d'un canal de pagament. Tot i així, la recepció gratuïta de Disney Channel permetrà que molta més gent puga veure els dibuixos animats de la factoria Disney, així com sèries d'imatge real com Hanah Montana, Raven o les pel·lícules de la sèrie High School Musical. Pots consultar la programació de Disney Channel clicant aquí.
En tot cas, la presència de Disney Channel en plataformes de pagament també està garantida, de moment, i més tenint en compte que Digital+ també ofereix Disney Channel+1 (que emet la mateixa programació, però una hora després), i els canals Playhouse Disney (destinat al públic preescolar) i Toon Disney (especialitzat en dibuixos animats clàssics). També caldrà veure què passa amb el projecte del nou canal Disney Cinemagic, dedicat a emetre cinena d'animació i d'imatge real i que podria substituir Toon Disney, com ja va passar al Regne Unit.

Una excusa per recordar Pizzicato Five

Voldria aprofitar que encara ressonen els actes del Dia de l'Orgull Friki per recuperar la música d'un dels grups que va difondre el pop japonès arreu del món. Pizzicato Five, també coneguts com P5 i amb la grafia japonesa ピチカート・ファイヴsón un grup basat en el duet format per Maki Nomiya i Yasuharu Konishi. La seua cançó més coneguda potser serà aquesta Twiggy Twiggy, que a casa nostra va arribar la segona meitat dels anys noranta, si bé pertany a un disc de l'any 1991. En realitat, Pizzicato Five van nàixer l'any 1984, cosa que no deixa de ser curiosa, ja que mentre arreu del món triomfaven altres músiques (era l'any de Born in the USA, de Bruce Springsteen; del Like a Virgin de Madonna, o de l'Amante Bandido, de Miguel Bosé), un grup de joves japonesos preferien fer un tribut a la música pop dels anys seixanta, amb cançons eclèctiques i molt alegres. Al costat de Konishi hi havia Keitarō Takanami, Akira Kamonomiya, Mamiko Sasaki i Shigeo Miyata, tot i que va deixar el grup molt ràpidament. Però els altres van quedar-se, i per això van anomenar-se Pizzicato Five. El seu primer disc, del 1985, va ser tota una declaració d'intencions, ja que es titulava Audrey Hepburn Complex. Dos anys després van haver de fer canvis a la formació i va entrar una nova vocalista. De fet, després de diferents fracassos comercials, l'any 1991 van editar This Year's Girl, que conté dues de les seues cançons més famoses, Twiggy Twiggy i Baby Love Child. Així, Pizzicato Five van fer-se famosos a tot el món, sobretot perquè les seues cançons van aparèixer en anuncis, pel·lícules i sèries de televisió, com Austin Powers i Futurama. El seu últim disc, del 2001, és Çà et là du Japón, tot i que coincidint amb la seua retirada dels escenaris van editar alguns recopilatoris. Tot seguit podeu veure el vídeo de Twiggy Twiggy...

Donem-li una oportunitat a Jason Mraz

Si us ha agradat la música de Jack Johnson, penso que també us pot agradar Jason Mraz, a qui he descobert per casualitat. De fet, vaig parar l'orella i vaig obrir bé els ulls perquè en un primer moment m'havia semblat que potser era una cançó nova de Jack Johnson. En aquest cas, Jason Mraz també és un altre músic i cantant nord-americà, però no de Hawaii sinó de la població de Mechanicsville, a Virgínia. En realitat, el seu estil és transversal, ja que passa pel rock, el jazz, el hip-hop i el country. A més, és un friki de la cultura oriental, i a part de ser conegut als Estats Units i a Austràlia, també és força popular al Japó, a Corea i al sud d'Àsia. A Europa encara no és gaire conegut, tot i que la seua carrera ha rebut el suport del canal VH1, si bé aquest estiu farà una gira pel Regne Unit. El seu primer disc va sortir publicat l'any 2002, però no va fer-se conegut fins l'any 2005, quan va actuar de teloner en una gira d'Alanis Morissette. També ha tocat al costat d'altres artistes com Bob Dylan i The Rolling Stones, però s'ha fet encara més famós després d'haver cedit un tema per a la sèrie Ugly Betty i per a un dels concursants del reality American Idol. Us he buscat el videoclip de la cançó que me l'ha fet descobrir, titulada I'm yours, que pertany al disc We Sing, We Dance, We Steal Things (2008). També podeu visitar el seu web oficial, clicant aquí.

Impressionant descoberta: The Last Shadow Puppets

The Last Shadow Puppets és el nou projecte d'Alex Turner (Arctic Monkeys) amb Miles Kane (The Rascals). Sens dubte, és una de les millors sorpreses que m'he portat en els últims mesos. Si encara no els coneixeu, sempre podreu dir que vau conèixer The Last Shadow Puppets aquí, i quan es facin més famosos podreu presumir que vosaltres ja els escoltàveu quan no eren coneguts. Segons he llegit, Turner i Kane van fer-se amics durant una gira pel Regne Unit l'any 2005, quan l'antiga banda de Kane, The Little Frames, va tocar com a telonera dels Artic Monkeys. Les mateixes bandes van compartir gira també l'any 2007, i això va fer que els dos cantants comencessen a escriure algunes cançons pensant en un projecte conjunt. El disc va començar a enregistrar-se a França, l'agost passat, i més endavant el violinista Owen Pallett també va afegir-se al projecte per fer alguns arranjaments, incorporant-hi també l'Orquestra Metropolitana de Londres. El resultat és espectacular. The Last Shadow Puppets es van donar a conèixer al febrer d'enguany, i el seu primer disc, The Age of the Understatement, va posar-se a la venda fa només un mes, el 21 d'abril. La primera cançó és un sensacional tema titulat de la mateixa manera, The Age of the Understatement, amb un videoclip d'inspiració soviètica que m'ha deixat amb la boca oberta i els peus girats. El director del clip és Romain Gavras (fill del realitzador Costa-Gavras), que no ha dubtat en encabir-hi una patinadora sobre gel, els edificis de Moscou, un sacerdot ortodox, els tancs avançant sobre la neu i una coral de soldats russos. Impressionant...

David Bowie impedeix la creació d'un musical

I és que ja no hi ha respecte per res. El cantant David Bowie ha hagut d'intervenir per impedir la creació d'un musical basat en la seua figura. Tots sabem l'èxit del musical sobre Queen, o el musical basat en les cançons de Mecano. Fins i tot cal recordar que Heroes, una de les millor cançons de Bowie, va ser utilitzada per a la pel·lícula Moulin Rouge. Per tant, no és d'estranyar que fa uns dies, el coreògraf danès Peter Schaufuss, autor del polèmic ballet Diana, la princesa, anunciés que havia arribat a un acord amb Bowie per organitzar un musical amb l'argument de El hombre que cayó a la Tierra i altres cançons de la primera època del Duc Blanc. Ara un portaveu del cantant de Brixton ha hagut de parlar amb la premsa per remarcar que no han donat permís a Schaufuss per utilitzar les cançons de Bowie en cap versió teatral. Amb tot, el mateix portaveu va explicar que estan en contacte amb la companyia Walter Tevis Estatge, que té els drets de El hombre que cayó a la Tierra, pel·lícula de ciència-ficció que Nicolas Roeg va dirigir l'any 1976. De fet, el portaveu va dir que saben de primera mà que l'empresa tampoc ha cedit els drets a Schaufuss per fer cap musical. En aquest sentit, els representants de Bowie tenen previst recórrer als tribunals, si és necessari, perquè el coreògraf deixe de fer-se publicitat a costa del cantant. A més, va amenaçar el coreògraf amb una demanda, si decideix tirar endavant el projecte i utilitzar la música de Bowie sense el seu permís.

Descobrint Jack Johnson

Aquests dies de pluja m'ha vingut de gust escoltar Jack Johnson molt sovint. Era una recomanació que fa uns mesos m'havia fet el meu amic Jordi Irazuzta, i com que sempre me'n refio del que em diu, vaig buscar els últims dos treballs discogràfics d'aquest cantant nascut a Hawaii l'any 1975. De fet, Jack Johnson va complir 33 anys fa només dos dies, aquest diumenge. Els seus últims discos són Sleep Through The Static (2008) i In Between Dreams, si no comptem les cançons de la banda sonora de la pel·lícula Curious George (2006). Johnson era una surfista professional que va començar a composar cançons mentre es recuperava d'un accident, ja que una onada gegant va estar a punt de matar-lo. De fet, va haver d'abandonar la competició d'alt nivell quan només tenia 17 anys. Però va continuar lligat al surf, ja que la seua primera incursió en el món de la música van ser les cançons de la pel·lícula Thicker than Water, molt valorada pels surfistes. El músic Ben Harper va escoltar alguna de les cançons i va publicar-li el seu primer disc, Brushfire Fairytales, l'any 2001, que ja va ser tot un èxit comercial. Just dos anys després arribaria On and On, però personalment la cançó que m'ha enganxat a Jack Johnson ha estat If I had eyes, un tema del seu últim disc que barreja d'una forma molt interessant el folk americà, el reggae i el rock. Per cert, totes les cançons d'aquest Sleep Through The Static van ser enregistrades amb energia 100% solar, com diu la portada del disc. Jack Johnson té una forta consciència ecologista, ha estat molt crític amb l'administració Bush i amb la guerra d'Iraq, i a casa seua no té televisió. Quan no composa cançons o està lluny de casa fent alguna gira, dedica el seu temps a llegir llibres, consultar la premsa per internet, i a buscar una bona onada dalt de la fusta. Jack Johnson actuarà el proper 27 de juny a Madrid, dintre del macroconcert Rock In Rio.
Tot seguit podeu veure el seu videoclip Breakdown, un gran tema en què Johnson també apareix fent surf...

Britney Spears salva 'Cómo conocí a vuestra madre'

Una molt recuperada Britney Spears, si tenim en compte el greu estat de deteriorament físic i mental al qual havia arribat l'última reina del pop, ha aconseguit salvar una de les sèries que més m'han agradat i enganxat en els últims mesos. Es tracta de la comèdia Cómo conocí a vuestra madre, que al nostre país han emès La Sexta i el canal Fox (el canal taronja ha acabat ja la segona temporada, però no sé per quin episodi van a La Sexta). Ahir a la nit va produir-se la segona de les participacions de Britney Spears a la sèrie, de la qual alguns han dit que és la nova Friends, pel ganxo dels seus personatges i l'alta qualitat dels guions; o bé l'homòloga de Perdidos en el difícil camp de la comèdia, per la seua estructura narrativa. I sembla que Britney té garantida una tercera aparició a How I met your mother, cosa que voldria dir que hi haurà una quarta temporada per a la sèrie, ja que ahir es va emetre, precisament, el penúltim episodi de la temporada actual. La veritat és que la renovació de la sèrie, que havia estat amenaçada de cancel·lació perquè fins ara no cobria les expectatives de la cadena CBS, és una gran notícia per als que som seguidors de Cómo conocí a vuestra madre. El cop de sort ha vingut de mà de Britney Spears, que en la seua primera aparició va fer que l'audiència de la sèrie pugés als 10,6 milions d'espectadors, millorant els 9,7 de la setmana anterior i els 8 milions de mitjana que How I met your mother havia tingut aquesta temporada. L'aparició de la cantant ha estat un bon reclam, i no m'estranyaria gens que acabés tenint un personatge fix a la sèrie. Serà Britney Spears la mare que tant ens està costant i agradant descobrir?

Tequila torna amb disc i nova gira

La notícia ideal seria que tornessin Los Rodríguez, però aquesta alternativa, el retorn de Tequila als escenaris, tampoc és gens dolenta. Tequila, la banda hispano-argentina, pionera del rock en espanyol i una de les formacions més emblemàtiques de la transició, torna a la carretera amb un nou disc (CD+DVD) titulat igual que la seua nova pàgina web, Vuelve Tequila. La banda liderada per Ariel Rot (ex-Rodríguez) i Alejo Stivel (actualment un dels productors discogràfics més reputats del panorama estatal) encara té un gran nombre de fans, i les seues cançons mai han deixat de sonar, moltes vegades interpretades per altres solistes i grups.
Ara, després de més de 25 anys d'inactivitat, Tequila tornarà als escenaris sense un dels membres de la banda original, el guitarrista Julián Infante (també ex-Rodríguez), que va morir l'any 2000 per culpa de la sida. Però amb Rot i Stivel també hi serà un altre membre de la banda original, Felipe Lipe, així com Josu García (guitarrista de La Tercera República, grup produït per Alejo Stivel) i el bateria Daniel Griffin, que substituirà Manolo Iglesias, el bateria de la primera formació. Tequila va deixar veritables himnes generacionals com ¡Salta!, Quiero besarte, Dime que me quieres i Rock & Roll en la plaza del pueblo, cançons que tornaran a tocar en una gira que començarà el 6 de juliol a Bilbao, i que preveu fer entre 10 i 12 concerts arreu de l'Estat espanyol.
Tot seguit podeu veure una actuació de Tequila amb ¡Salta!

'Arma Legal' i 'Mad Max', doble marató amb Mel Gibson a Calle 13 i Sci Fi

No sé si està fet expressament o si només es tracta d'una curiosa casualitat. Els dos canals temàtics que Universal té al nostre país, Calle 13 i Sci Fi, han previst per aquest cap de setmana una programació especial amb dues de les sagues de pel·lícules protagonitzades per l'actor Mel Gibson. Així, mentre que Calle 13 emetrà aquest nit, d'una sola tirada, les quatre entregues de la popular Arma Letal, al canal Sci Fi podrem degustar un altre cop de la sensacional trilogia de ciència-ficció Mad Max. De fet, ahir a la nit ja es va poder veure Mad Max: los salvajes de la autopista, la trencadora cinta futurista de George Miller que l'any 1979 va convertir Mel Gibson en una estrella internacional. Aquesta nit s'emetrà la segona part, Mad Max II: El guerro de la carretera, i demà a la nit, Mad Max III: Más allá de la cúpula del trueno, en què Gibson compartia protagonisme amb la cantant Tina Turner (a la foto). Amb tot, les tres pel·lícules s'aniran redifonent al llarg del cap de setmana i durant els propers dies, en diferents horaris.
El mateix passarà amb les quatre pel·lícules d'Arma Letal, encara que els més fanàtics de la sèrie dirigida pel veterà Richard Donner tindrem l'oportunitat de veure les quatre seguides a partir de les deu de la nit a Calle 13, en una sensacional marató que s'acabarà ni més ni menys que passades les sis de la matinada. Amb tot, els que no aguantin el repte tindran una segona oportunitat demà diumenge, quan es tornaran a reposar Arma Letal 3 i Arma Letal 4. Podeu consultar els horaris als webs de Calle 13 i Sci Fi.

'Muchachada Nui' torna avui amb nous capítols

Finalment, aquesta nit (23.25 hores) s'estrena la segona temporada de la sèrie d'humor Muchachada Nui, que l'equip de Joaquín Reyes ha preparat per a La 2 de TVE. Com alguns ja sabreu, aquest espai d'humor va debutar al canal de pagament Paramount Comedy amb el nom de La Hora Chanante, i l'any passat va saltar a la televisió pública estatal, on ha aconseguit consolidar-se i arrossegar un bon nombre dels fans incondicionals que havia conreat al canal temàtic. Tot i els canvis en algunes de les seccions i la pèrdua d'alguns personatges, Muchachada Nui va conservar l'equip d'actors i guionistes format pel mateix Joaquín Reyes amb Ernesto Sevilla, Julián López i Raúl Cimas. Aquesta ha estat una de les claus de l'èxit, però sobretot el fet de tenir un major pressupost i l'aprofitament d'internet per promocionar Muchachada Nui i crear nous adeptes. Aquesta estratègia ja havia funcionat indirectament amb La Hora Chanante, ja que es va donar a conèixer quan els fans van penjar a You Tube els seus gags preferits. Ara Muchachada Nui és un dels grans èxits televisius a internet, ja que la seua pàgina oficial rep cada dia uns 7.000 usuaris únics, i ja suma més de 9 milions de pàgines vistes des de l'octubre.
En aquesta nova temporada, Muchachada Nui també comtparà amb actors invitats, com Arturo Valls, Alex O'Dougherty, Malena Alterio o Marta Berenguer. També se sumaran als personatges imitats altres cellebrities com Quentin Tarantino, Cindy Lauper o Manu Chao. Però en l'estrena d'avui, la presentadorà de les diferents seccions serà Condoleezza Rice, que també entrevistarà la celebritat de la nit, el director Tarantino. Cosa que no deixa de ser curiosa, ja que els dos personatges seran interpretats per Joaquín Reyes. Tot seguit, teniu un dels vídeos promocionals d'aquesta segona temporada de Muchachada Nui...

La sèrie "V" completa en un pack de luxe

Falten poc més de dues setmanes perquè es comercialitze al nostre país l'esperada edició en DVD de la sèrie completa V, també coneguda com Los Visitantes. Produïda per Kenneth Johnson entre els anys 1983 i 1985, la sèrie encara no s'havia editat mai en cap format domèstic, tot i que molts de nosaltres guardàvem algunes cintes de VHS amb les gravacions que havíem fet de la tele. De fet, l'últim canal que va emetre la sèrie va ser Cuatro, i va servir per demostrar que la mítica producció dels anys vuitanta continua sent molt impactant, tot i que alguns efectes especials hagin pogut caducar.
La capsa que surt a la venda el proper 22 d'abril, i que un servidor ja té reservada, inclou un total de 10 discos amb la minisèrie original, la sèrie V: La Batalla Final i també V: Episodios finales, que en el seu moment no es van emetre al nostre país. Tant la minisèrie original com V: La Batalla Final s'ofereixen en format panoràmic, però no l'epíleg V:Episodios finales. El so és Dolby Digital 2.0, i per qüestions òbvies hi ha poc material extra: només el documental V: Detrás de las cámaras i un comentari d'àudio amb Kenneth Johnson. Això fa que el preu siga força ajustat, i que el pack complet ens puga costar uns 60 euros. De la mateixa manera, també s'han editat les parts de V per separat: per tant, també us podeu comprar V: La miniserie original més V: La Batalla Final (35 euros) i V: Episodios Finales (35 euros). Evidentment, surt més a compte adquirir el pack complet.
D'altra banda, perquè comenceu a fer saliva, us poso un vídeo amb un dels fragments més curiosos de la sèrie. És just quan els humans organitzen una benvinguda a Los Visitantes, amb una banda de música que toca ni més ni menys que la famosa fanfara d'Star Wars, composada per John Williams. Aquest impressionant homenatge a La Guerra de las Galaxias no ens ha d'estranyar, ja que feia poc que s'havia estrenat la trilogia de George Lucas. De fet, el mateix 1983, any de la producció de V, s'acabava d'estrenar El retorno del Jedi, i la influència de la trilogia sobre la cultura popular ja era definitiu. Un altra cosa que m'agradaria destacar és que V és una de les primeres produccions de ciència-ficció que va tenir en compte l'impacte que tindria una invasió alienígena als mitjans de comunicació, i més concretament a la televisió. De fet, el mateix líder de la resistència humana, Mike Donovan, era càmera de televisió. En aquest vídeo també veiem que el contacte entre humans i alienígenes s'està retransmetent en directe...

Miranda!, eletro pop argentí amb aires glam

Una de les meues darreres adquisicions musicals és l'últim disc del grup argentí Miranda!, titulat El disco de tu corazón. Havia vist un parell de videoclips i m'havia semblat que fan una proposta musical molt divertida però també molt interessant, tenint en compte que en els últims anys la música pop argentina havia fet poques incursions en la música electrònica (potser la més celebrada haja estat la de Gustavo Ceratti, exlíder del mític grup Soda Stereo, que va fer el sensacional disc Bocanadas). Miranda! és una banda d'electro pop argentí, que va formar-se cap a l'any 2001. El seu nom és un homenatge a l'actor Osvaldo Miranda, de 90 anys, protagonista de pel·lícules com Los muchachos de antes no usaban gomina (1937). El disco de tu corazón és, en realitat, el seu cinquè treball discogràfic, tot i que són relativament poc coneguts fora d'Argentina. El punt d'inflexió a la seua carrera és quan Miranda! aconsegueix els premis més importants del festival Viña del Mar, però sobretot es donen a conèixer per les seues actuacions en directe, amenitzades amb balls, maquillatge i roba estrambòtica. El seu èxit internacional ha coincidit amb altres propostes properes al glam pop com Mika, un dels artistes revelació de l'any 2007. A l'últim disc, Miranda! fa alguns duets amb gent com Fangoria o la mexicana Julieta Venegas, que posa la veu a la que potser és la cançó més coneguda del grup, titulada Perfecta. En aquest cas, jo us he penjat a You Tube el videoclip de la cançó Prisionero, que em sembla espectacular.

Qui necessita Superman?

Necessita el món a Superman? Aquesta és la pregunta clau que ronda el cap dels personatges de la pel·lícula Superman Returns, que el director Bryan Singer va dirigir l'any 2006, i que aquesta nit estrena Canal+ a la televisió. La història comença cinc anys després que Superman decidís abandonar la humanitat per intentar trobar el seu planeta. Ara torna a la Terra i descobreix que ha canviat tot allò que esperava trobar intacte. Per començar, la ciutat de Metròpolis s'ha convertit en un regne de delinqüència en què Lex Luthor, que acaba de sortir de la presó, té plans per poder controlar la Terra. En l'àmbit personal, la periodista Lois Lane, el veritable amor de Superman, ha refet la seua vida i ha guanyat un Pulitzer amb el seu assaig Per què el món ja no necessita a Superman, però a més a més té un fill i està a punt de casar-se.
Alguns van criticar la pel·lícula que va fer tornar Superman a la gran pantalla, per considerar-la massa lenta i irregular, més centrada en les contradiccions de Clark Kent que en l'acció i les aventures de Superman. Jo també no vaig poder evitar trobar-li alguns defectes (sobretot problemes d'anacronismes), però me'ls compensa el fet de recuperar un dels personatges que més m'ha emocionat en una sala de cinema des que tinc memòria. També sé que molta gent va emocionar-se al cine quan la capa roja de Superman va tornar a volar, travesant la pantalla, amb la música inspirada en la famosa fanfara composada per John Williams. Especialment memorable és l'escena en què Superman aconsegueix evitar l'accident d'un avió, però també van agradar-me els moments en què l'actor Brandon Routh aconsegueix mimetitzar l'estil interpretatiu del malaguanyat Christopher Reeve. Per sort, tindrem l'oportunitat de veure què és capaç de fer Singer amb la saga de Superman, ja que fa pocs dies va confirmar-se que la Warner ha tornat a confiar en el director per tirar endavant la nova seqüela, Superman: L'Home d'Acer, que hauria d'estrenar-se el 2009. Ara falta saber si Routh repetirà el paper, després d'alguns rumors que apuntaven un possible canvi d'actor. De fet, potser és l'única oportunitat de veure el personatge a la gran pantalla, ja que sembla que tant Superman com Batman podrien quedar-se fora de l'adaptació que s'està preparant de la Lliga de la Justícia d'Amèrica. De moment, avui Canal+ estrena Superman Returns, a partir de les 22.00 hores.