'Paycheck', el futur segons Philip K. Dick

La 1 de TVE ha programat per aquesta nit una pel·lícula de ciència-ficció en horari de màxima audiència. Malauradament, pensaran alguns, es tracta de Paychek, la pel·lícula protagonitzada per Ben Affleck que l'asiàtic John Woo va dirigir l'any 2003. A Paycheck, Affleck és un geni informàtic que desenvolupa projectes secrets per a una poderosa corporació. Però quan acaba un dels treballs li esborren una part de la memòria, per evitar que puga divulgar informació confidencial sobre el projecte.Quan desperta, descobreix que ha renunciat a un sou astronòmic a canvi d'un grapat d'objectes que no tenen valor: un clip, un encenedor i una clau. Però el més important és que aquests objectes l'ajudaran a reconstruir la seua història i també a sortir de les situacions més complicades i les situacions més perilloses. A partir d'un argument de Philip K. Dick, autor d'altres obres que van inspirar pel·lícules com Blade Ranner, Minority Report o Desafío total, la pel·lícula està considerada com la pitjor de Woo, ja que no funciona com a film de suspens ni com a pel·lícula d'acció, que és el terreny en què millor es mou el director de Hong Kong. És possible que Paycheck hagués funcionat millor amb un altre director que conegués millor el subgènere de la ciència-ficció futurista i amb un altre actor diferent a Ben Affleck. Però sempre val molt la pena veure en acció l'actriu Uma Thurman, i Paycheck també és una bona excusa per apropar-nos a l'univers literari de Dick, sens dubte un dels mestres més importants de la ciència-ficció.

Tortosa descobreix el secret de 'Soylent Green'

L'espai de cinema de l'auditori de Tortosa ofereix aquesta nit la projecció de la pel·lícula Soylent Green, un autèntic clàssic del cine de ciència ficció que Ricard Fleischer va dirigir l'any 1973. Basada en una novel·la de Harry Harrison titulada ¡Hagan sitio! ¡Hagan sitio!, la pel·lícula també va ser coneguda al nostre país amb el títol Cuando el destino nos alcance. En aquest sentit, Soylent Green va ser una de les primeres pel·lícules que va mostrar els efectes de l'efecte hivernacle, l'escalfament global i del canvi climàtic al planeta Terra, tot i que el tema principal de la pel·lícula és la superpoblació humana i l'escassetat d'aliments, que era una de les qüestions que més preocupava els experts durant les dècades dels seixanta i setanta, quan els efectes perversos de la descolonització va provocar els primers grans episodis de fam mundial.
Per tant, Soylent Green és una distopia que situa la història en l'any 2022, amb una ciutat de Nova York poblada per més de 40 milions d'habitants (ara en té uns 8,2 milions), en què el 50% de la població està a l'atur. La ciutat està divida entre una minoria que viu còmodament en pisos de luxe, i una majoria de gent que malviu amuntegada als carrers i a les escales dels edificis. Només els privilegiats tenen accés a productes frescos, però a uns preus prohibitius. A més, la verdura o la carn es venen amb els botiguers progegits per una reixa. Els aliments sintètics més consumits per la gent són el Soylent Red i el Soylent Yellow, i el Soylent Green és un nou producte comestible que teòricament es produeix amb el plàncton dels oceans. En aquest context, el policia Robert Thorn, interpretat per Charlton Heston, haurà d'investigar la mort d'un dels accionistes de Soylent, encarnat per Joseph Cotten. Però sens dubte, el personatge més recordat de Cuando el destino nos alcance és el veterà policia Sol Roth, que interpreta un genial Edward G. Robinson, que amb Soylent Green va arribar al final de la seua carrera. L'eutanàsia de Sol servirà el detectiu Thorn per descobrir el terrible secret que s'amaga en el procés d'elaboració del nou producte...
Soylent Green es pot veure avui a l'auditori de Tortosa, a partir de les 22.00 hores, en versió original subtitulada. El preu de l'entrada és de 3 euros. Tot seguit, podeu veure l'espectacular introducció de la pel·lícula...

Iron Man podria ser el nou Sherlock Holmes

Una vegada més, el personatge més famós creat per sir Arthur Conan-Doyle tindrà una nova versió a la gran pantalla. Segons llegim amb una certa sorpresa, el controvertit director Guy Ritchie té previst realitzar una pel·lícula per recuperar la figura de Sherlock Holmes, després de la publicació d'un còmic que ha escrit Lionel Wigram, i sembla que l'actor elegit podria ser ni més ni menys que Robert Downey Jr. No hi ha dubte que la carrera cinematogràfica del polèmic actor s'ha rellançat després de l'èxit de crítica i públic de la pel·lícula Iron Man, i ara Robert Downey Jr. és un dels primers noms que ha sonat per posar-se a la pell del detectiu privat més famós de tots els temps. De fet, sembla que el personatge, tal i com l'ha entès Wigram, dedica més temps a l'esgrima i a la boxa que a tocar el violí, i per tant tothom coincideix que Downey podria ser l'actor ideal per al paper. A més, segur que té pocs problemes per interpretar l'addició de Holmes a les drogues, ja que ell mateix ha passat per diferents tipus d'addiccions... De moment, l'únic problema que li troben els entesos és el fet que Robert Downey Jr. no és anglès, un veritable sacrilegi per als fans més radicals de Sherlock Holmes. Amb tot, hi ha altres que consideren que l'accent anglès de l'actor va ser més que acceptable al biopic sobre Chaplin a la més desconeguda Restauración, una pel·lícula realment molt bona, que de veritat us recomanem si encara no l'heu vista.
D'altra banda, no sabem si l'actual marit de Madonna és el director més capacitat per portar al cinema les noves aventures de Sherlock Holmes. Ens va agradar Cerdos y diamantes, però després li vam perdre la pista. Per la seua part, encara que el director ja té el suport de Warner Bros. per estrenar la pel·lícula al 2010, no hi ha res signat amb Robert Downey Jr. Abans, l'actor també té un altre projecte entre mans, Playboy, la biografia del també polèmic Hugh Hefner que ha de dirigir Brett Ranner, així com la segona part d'Iron Man i altres projectes menors.

'Hespèria', arriben la ciència-ficció, la fantasia i el terror vistos des de les Terres de l'Ebre

Avui s'ha donat a conèixer el bloc col·laboratoiu Hespèria, que hem posat en marxa conjuntament amb els companys Jaume Llambrich, del Basàr de les Espècies, i Accídia, del bloc El Cau del Plany i del Dolor. Per presentar-lo en societat, hem decidit esperar-nos a un divendres dia 13, per les moltes connotacions que té aquesta data. I és que hem concebut Hespèria com un espai comú en què trobareu els nostres articles que tracten de ciència-ficció, de fantasia i de terror, tant en els àmbits del cinema i de la televisió, com en la literatura o la tecnologia. Des de les Terres de l'Ebre, volem ajudar a dignificar aquests gèneres, que la majoria del temps han estat tractats com a minoritaris i més propis de la subcultura. En el cas del nostre territori, no hi ha molta tradició de literatura fantàstica i molt menys de ciència ficció, i d'entrada aquest és un buit que des d'Hespèria nosaltres hem volgut contribuir a omplir. Per tant, durant els propers mesos, ja us anirem informant de diferents iniciatives, premis i concursos per afavorir la producció literària d'aquests gèneres, sobretot a través de la narrativa breu, que és potser la que més s'ajusta al fenomen bloc. Personalment, també m'agradaria que l'aparició d'Hespèria servís perquè autors consolidats de les Terres de l'Ebre s'animessen a conrear un gènere, el de la ciència-ficció, la fantasia i el terror, que encara no s'ha explorat gens al nostre territori. Com en el viatge dels antics grecs cap a l'Hespèria, la desconeguda fi del món que hi havia a l'Occident, encara no sabem quines meravelles ni quins monstres ens podem trobar, però el més important no és la destinació, sinó els descobriments que farem durant el mateix viatge...

La literatura i el mar es retroben a 'Thalassa'

No és la primera vegada que el programa Thalassa parla del personatge de còmic Corto Maltese, el mariner creat pel dibuixant Hugo Pratt. Aquesta nit, coincidint amb la programació dedicada a la lectura que ha preparat Televisió de Catalunya durant tota aquesta setmana, el veterà programa del canal 33 també emetrà un especial sobre la vinculació del mar amb la literatura. Així, un dels documentals d'avui estarà dedicat a repassar la figura de Corto Maltese, que el 2007 va complir 40 anys. Els altres reportatges són Un mar de llibres, que és un recull d'experiències literàries de gent relacionada amb el mar i un repàs dels mites més importants de la literatura marítima (Ulisses, Moby Dick, L'illa del tresor...). De fet, la literatura marítima ha tingut sempre grans bestsellers, i ha exercit una gran atracció entre els lectors. L'altre reportatge, que Thalassa també recupera aquesta nit, és El refugi de Patrick O'Brian, l'escriptor britànic que va escriure l'obra en què es va basar la popular pel·lícula Master & Commander. El documental explica que, acabada la Segona Guerra Mundial, l'escriptor va arribar a Cotlliure, on escriu les seues famoses històries marineres i d'aventura que han recorregut el món sencer. Thalassa s'emet al canal 33 a partir de les 22.00 hores, tot i que hi ha diferents redifusions.

Gollum serà el capità Haddock a les pel·lícules de Tintín que preparen Spielberg i Jackson

Ja tenim el nom dels actors que interpretaran Tintín i el capità Haddock a la sèrie de pel·lícules que estan preparant els directors Steven Spielberg i Peter Jackson. L'intrèpid reporter ros tindrà la cara de Thomas Sangster, un actor molt jove però també molt bo, com ja vam comprovar quan va fer de fill enamorat de Liam Nesson a la pel·lícula Love Actually. Amb aquesta elecció, Spielberg i Jackson s'han assegurat un protagonista principal de llarg recorregut i més enfocat a fidelitzar un públic infantil i juvenil. D'entrada, Sangster (que encara que no semble ja té 17 anys) ha signat un contracte per fer les tres pel·lícules que formaran la trilogia basada en el personatge creat per Hergé, i per tant és d'esperar que Tintín anirà creixent al mateix temps que el públic que l'anirà a veure al cinema. Un altre tema és que això puga agradar o no els tintinòlegs i tintinòfils...
Si tot funciona com ha d'anar, el més previsible és que el nou Tintín cobre vide a partir d'aquesta tardor, que és quan hauria de començar la filmació de la primera pel·lícula. El mateix Spielberg serà l'encarregat de dirigir la primera part de les aventures de Tintín, que s'estrenarà al 2009, mentre que Jackson es farà càrrec de la segona part. Encara no sabem qui serà el responsable de la tercera pel·lícula, però tenint en compte la col·laboració actual entre el director d'El Señor de los Anillos i Guillermo del Toro, amb qui està preparant les dues pel·lícules basades en El Hobbit, no seria gens estrany que el mexicà assumís també la tercera de Tintín. I encara no deixem el món de Tolkien, ja que l'encarregat d'encarnar el capità Haddock serà Gollum. Bé, no el mateix Gollum, sinó l'actor Andy Serkis, que ara també s'està preparant per fer de Gollum-Semeagol a les pel·lícules sobre El Hobbit. De fet, a Tintín tampoc veurem els actors directament, sinó que s'utilitzarà la mateixa tècnica d'animació en 3D que recentment van usar amb Beowulf. Això ens pot agradar més o menys, però un projecte amb Spielberg i Jackson al davant ens mereix tota la confiança. En principi, la primera pel·lícula en arribar explicarà la història d'El Secret de l'Unicorn, l'onzè àlbum publicat per Hergé, l'any 1943.

Catalunya Ràdio estrena el web dels 25 anys

Catalunya Ràdio va estrenar ahir el nou web que ha creat per celebrar els 25 anys del naixement de l'emissora. Es tracta d'un portal àlbum en què s'hi poden escoltar entrevistes i moments històrics de la trajectòria de Catalunya Ràdio, des de la locució del gol de Koeman a la final de Wembley, narrat per Joaquim Maria Puyal, a la primera intervenció de Mikimoto. Segons va explicar el director de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, la intenció és que el nou web siga un àlbum de la història de l'emissora, i per això també hi ha unes 1.800 fotos, articles i vídeos, així com tot tipus d'arxius d'àudio, uns 800 en una primera fase, dels moments més rellevants d'aquests 25 anys. A més, també es vol fomentar la interacció amb els oients, i per això han previst la secció Jo hi era, perquè l'audiència puga enviar la seua experiència personal amb Catalunya Ràdio, els seus enregistraments casolans o els seus comentaris. El més interessant és que el web té una estructura cronològica, que permet sintonitzar l'any que volem recuperar en un aparell de ràdio antic. Amb tot, això és una de les coses que no em quadra, ja que fa 25 anys ja no s'utilitzaven aquest tipus d'aparells, sinó els transitors, les cadenes de música i els primers walkmans. Però cal destacar i agrair que siga possible escoltar les veus primerenques de locutors ara consagrats com Josep Cuní, Àngels Barceló, Antoni Bassas, Mikimoto o Jordi Basté. A més, també hi ha entrevistes a personalitats tan importants per a la cultura del país, com Salvador Dalí, Pere Calders o Montserrat Roig. Això sí, si durant el dia d'avui intenteu accedir-hi i teniu problemes per carregar la pàgina, tingueu una mica de paciència, ja que sembla que encara estan fent proves...

'Hijos de los hombres' serà una sèrie de televisió

La pel·lícula Hijos de los hombres, que avui estrena Canal+, és un dels millors films de ciència ficció dels últims anys. La cinta, dirigida per Alfonso Cuarón l'any 2006 i basada en una novel·la de l'escriptora britànica P.D. James, comença en un futur molt proper (Londres, 2027), amb la mort de Diego Ricardo, la persona més jove del planeta, amb només 18 anys, 4 mesos, 20 dies, 16 hores i 8 minuts. El motiu que els mitjans de comunicació tinguen tan clara l'edat de Ricardo és perquè la civilització humana s'està extingint. Per una causa estranya, les dones de tot el planeta han esdevingut estèrils, i per tant el no naixement de més xiquets és el principal problema d'un món colpejat per la crisi econòmica, la contaminació, el terrorisme polític, els suïcidis en massa i les grans migracions humanes. En aquest context, Theodore Faron, interpretat per un magistral Clive Owen, serà segrestat i posteriorment reclutat per una organització terrorista, amb la missió d'ajudar una jove a passar la frontera. La sorpresa és que la jove està embarassada, cosa que farà més extraordinària i valuosa la difícil missió de Faron.
Canal+ estrena aquesta nit la pel·lícula, a partir de les 22.30 hores. Si encara no heu vist Hijos de los hombres, no podeu perdre l'oportunitat d'angoixar-vos i emocionar-vos amb aquesta distopia realista, una veritable obra mestra del director de Grandes esperanzas, Y tu mamá también o Harry Potter y el prisionero de Azkaban. A més, al marge de descobrir la gran feina del director (que va situar la càmera, literalment, al mig de l'acció), també us trobareu amb les grans interpretacions de Michael Caine i Julianne Moore.
D'altra banda, cal tenir en compte que Hijos de los hombres també podria tenir una adaptació per a la televisió. Així, David Eick, productor executiu de Battlestar Galactica, ha aprofitat la cancel·lació de La mujer biónica per posar-se a escriure el pilot d'un nou projecte, que s'aproparia amb més profunditat al llibre de P.D. James. Sens dubte, la versió televisiva de Children of men és més que interessant. A primera vista ens pot semblar una història amb un argument terrible i per tant poc apta per a les grans audiències televisives. Però cal tenir en compte que tota distopia amaga un bri d'esperança, i que el naixement d'aquest primer nadó, després de 18 anys, és la millor esperança possible per al món de Hijos de los hombres.
Tot seguit, podeu veure el tràiler de la pel·lícula...

Indiana Jones torna amb possible hereu

Encara no l'hem pogut veure, però ja tenim aquí la quarta entrega d'Indiana Jones. La nova aventura de l'heroi arqueòleg creat per George Lucas i Steven Spielberg es titula Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall, i posa a prova a un Harrison Ford que està a punt de complir 65 anys. Personalment, penso que la millor opció era que Harrison Ford tornés a interpretar el personatge, i que per tant s'intentés fer una pel·lícula crepuscular, en què Indiana Jones comencés a adonar-se, i també a assumir, que hauria de començar a pensar en la seua retirada. Penso que aquest hauria de ser l'enfocament correcte, en la línia del personatge que Sean Connery va interpretar a La liga de los hombres extraordinarios. Cosa que no va deixar de ser una curiositat, ja que l'aventurer Quatermain (que en realitat és un personatge de Las minas del Rey Salomón) és un dels que més va inspirar Lucas i Spielberg a l'hora de crear Indiana Jones. I cal recordar que Connery va encarnar el pare d'Indy a La última cruzada. L'homenatge, per tant, era complet: Connery feia de pare de Ford a la tercera pel·lícula d'Indiana Jones i després va fer de Quatermain, que en realitat és el pare inspirador d'Indiana Jones.
Però tornem al tema. Hauria estat molt penós que haguessin canviat d'actor per intentar rejovenir Indiana Jones. Ja sabem que hi ha altres personatges mítics, com Tarzan o James Bond, que ja han tingut la cara de diferents actors (el mateix Sean Connery, per exemple). Però se'ns faria molt difícil veure un altre actor interpretant Indiana Jones. Per això, el millor és buscar-li un hereu. I és aquí on agafa importància el fitxatge de Shia LaBeouf, que podria ser el receptor de la renovació de l'univers Indiana Jones. La saga de l'arqueòleg té la continuïtat assegurada...

El còmic de 'La Torre Oscura' en un únic volum

Demà, 16 de maig, es posa a la venda l'edició, en un únic volum, de la primera minisèrie de La Torre Oscura, el còmic que Panini va acabar de publicar al març en el format d'entrega mensual amb grapes. Ara és el segell editorial DeBolsillo (Random House) l'encarregat de recollir en un comic-book de 208 pàgines, a un preu de 14,95 euros, la preqüela de la popular saga de novel·les d'Stephen King. En aquest sentit, El nacimiento del Pistolero és el punt de partida de la col·laboració oberta entre el Mestre del Terror i Marvel, a més d'una perfecta porta d'entrada en aquest univers inquietant però molt real, en què coneixem les aventures de Roland de Gilead. Una col·laboració que, en principi, haurà de portar-nos quatre còmics més, fruit de l'admiració mútua que es professen King i Joe Quesada, el director editorial de Marvel Comics.
El primer resultat del projecte és impressionant. A l'equip productiu de la versió en còmic de La Torre Oscura va afegir-se Robin Furth, considerada la major experta mundial en l'univers creat per Stephen King, així com el guionista Peter David (Hulk, X-Factor), i l'il·lustrador Jae Lee (Los 4 Fantásticos) amb els colors de Richard Isanove (Lobezno, Daredevil). Però per una vegada, sembla que els que ens hem avançat i ens hem comprat el còmic en versió grapa hem sortit guanyant, ja que els set números tenien 48 pàgines i això fa un total de 336 pàgines, incloent els diferents extres que va afegir-hi Panini, mentre que la versió ara editada per DeBolsillo només té 208 planes, cosa que fa suposar que potser no han inclòs els mateixos materials complementaris.

La crònica negra al segle XIX

M'acaba d'entrar un correu electrònic de l'editorial Cossetània informant de la publicació del llibre Crims a a la Catalunya del segle XIX, escrit per Manuel Bofarull i Terrades. Un llibre que no em deixaré perdre, ja que la fusió entre la crònica negra i la història, o el que és el mateix, el repàs al fenomen de la violència a través de la història i de la premsa històrica, és un tema que m'apassiona. Com indica la ressenya del llibre, el segle XIX va ser un dels més importants en la relació entre els criminals i el poble, i no només perquè la gent ajudés molt sovint els bandolers o perquè el clima de violència pogués convertir qualsevol en un assassí. També perquè, tot i que encara no hi havia uns mitjans de comunicació tan potents com els actuals, la gent coneixia ràpidament els detalls del crim, la personalitat dels autors, les circumstàncies del judici, i el posterior compliment de la sentència, que moltes vegades era la mort. En aquest sentit, Crims a la Catalunya del segle XIX recupera onze històries que van transcórrer en diferents indrets del país, entre els anys 1838 i 1892, i que van ser narrades amb tot tipus de detalls per la premsa de l'època.
Encara no sé si el llibre recull el crim de Gandesa, que just va ocórrer durant aquest període. Així, el 7 d'octubre del 1889 començava a l'Audiència la vista de la cèlebre causa, més coneguda com el crim de Valls. En aquest sentit, Tomàs Valls havia reclutat cinc homes de mal viure i els va pagar perquè assassinessen la seua dona, Rosa Serres. El crim va produir-se una tarda en què la víctima havia sortit a passejar. Els advocats defensors van ser Daniel Nivera, Ramón Foguet, Carlos Lago, Florestán Reverter i Antonio Kies. Segons Ramon Vergés Paulí, el judici va acabar el 15 d'octubre, i va ser condemnat a mort Andreu Monreal, que va ser ajusticiat a Gandesa.
Les execucions eren un esdeveniment públic. La gent sortia al carrer per veure passar el condemnat a mort, i si era possible omplia la plaça o l'esplanada per contemplar l'execució a la forca, al garrot, a la guillotina, la decapitació o l'afusellament. En el cas de Tortosa, els sentenciats a morir en garrot anaven al patíbul a cavall d'un burro, però més tard se'ls pujava dalt d'un carro, com a les pel·lícules de l'oest. Les execucions es feien a La Barbacana, l'esplanada vora la muralla que existia on avui tenim la plaça d'Alfons XII. De fet, el mateix Vergés Paulí va fer un inventari de tots els afusellaments que van fer-se a la Barbacana durant la primera guerra carlina i els anys immediatament posteriors, un total de 55 persones, sense comptar un frare que va ser afusellat a la Cortadura de Remolins. En aquest inventari no només trobem crims de caràcter polític (tot i que per a les autoritats liberals la línia entre carlins i bandolers era molt difosa), sinó altres sentenciats a mort per altres tipus de crims. És el cas de Joaquín Escorigüela, alies Cartagena, natural d'Alcanar, i Vicent Lleixà, del Mas de Barberans, que devien ser jutjats per tribunals ordinaris. El llibre Crims a la Catalunya del segle XIX és una nova oportunitat per conèixer de prop els detalls de més casos històrics i el tractament informatiu que va fer la premsa de l'època.

L'assassí de John Lennon és Jared Leto

30 quilos és el pes que ha hagut de guanyar Jared Leto, un dels actors joves més desitjats de Hollywood, per posar-se a la pell de Mark David Chapman. Ho podem veure en el pòster de la pel·lícula Chapter 27, que recrea la vida del conegut assassí de John Lennon. La pel·lícula s'estrena de forma limitada als Estats Units la propera setmana, segons podem llegir a Blog de cine, però a l'Estat espanyol encara no se sap quan arribarà. Chapter 27 està dirigida per J.P. Shaefer, que debuta en la realització. A més de Leto, en el repartiment també hi ha Lindsay Lohan i Mark Lindsay Chapman (nom molt semblant al de l'assassí de Lennon), que és l'encarregat d'interpretar a l'antic membre dels Beatles. Com podeu veure al pòster i també al vídeo que us he posat a continuació, la transformació física de Leto és espectacular. De fet, físicament també em recorda una mica Elton John, pel que suposo que podria interpretar perfectament un biopic sobre el músic i cantant, si algun dia li proposessin... Però el que més m'ha impactat a sigut veure a Leto interpretant l'assassí de Lennon, just davant de l'edifici d'apartaments Dakota, on el mataria el 8 de desembre del 1980, poc després d'haver comprat un exemplar del llibre El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger. Teniu més informació sobre la relació entre Lennon i Chapman en aquesta entrada del bloc Escrito con sangre.

Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

Com que avui és l'aniversari del meu amic Jaume Llambrich, he previst parlar-vos de Dune, l'obra que va inspirar-lo a l'hora de crear el seu bloc El basar de les espècies. Dune està considerada la primera gran novel·la de ciència ficció de la corrent ecologista, i va ser escrita per Frank Herbert l'any 1965. De fet, l'autor va titular-la Dune (duna) amb la intenció que el terme evoqués fonèticament la paraula doom, el destí fatídic que espera la humitat si no és capaç de prevenir un desastre ecològic de dimensions apocalíptiques. Molts coneixereu el llibre original de Herbert i també l'adaptació al cinema dirigida l'any 1984 pel director David Lynch, així com la minisèrie produïda pel canal Sci Fi l'any 2000. Més desconeguda és l'adaptació que va intentar la productora de les pel·lícules de la sèrie El planeta de los simios (1968-73), que havia de filmar-se als deserts del nord de Turquia. El mateix Herbert havia d'encarregar-se de la direcció tècnica, obsessionat en què els cucs de sorra no semblessin l'adaptació nord-americana d'una pel·lícula japonesa de monstres. L'autor de Dune pensava en fer una espècie de drac xinès, però deu vegades més gran i amb una gran quantitat de dispositius mecànics que permetessin dirigir-lo des de l'interior. Però el primer intent de portar Dune al cinema (1973) va frustar-se, molt possiblement per la inesperada mort d'Arthur P. Jacobs.
Just després, el polifacètic Alejandro Jodorowsky va assumir la iniciativa de filmar Dune, i va ser una llàstima que aquest intent també fracassés. Molts coneixereu l'estil i les obsessions de Jodorowsky a través del seu treball amb Moebius per al còmic El Incal. Segons explica l'escriptor i cineasta xilè, una divinitat li va fer saber, en somnis, que el seu proper projecte havia de ser l'adaptació de Dune, novel·la que ell encara no havia llegit. Jodorowsky va aconseguir un pressupost de 10 milions de dòlars, amb l'objectiu de fer una adaptació lliure i molt personal de Dune, que considerava una obra amb múltiples lectures, a l'estil del Quixot de Cervantes. De fet, només tenia previst consultar amb Herbert el guió dels diàlegs. El principal canvi és que Paul Atreides deixava de ser un Messies, ja que Jodorowsky va proposar una lectura marxista de Dune. A més, el xilè també va encarregar una lectura i anàlisi alquimista de la novel·la, i va deduir que l'espècia equival a la pedra filossofal. De fet, sembla que Jodorowsky també volia introduir un concepte semblant al d'El Incal en l'adaptació de Dune.
Tot seguit, el xilè va contactar amb el dibuixant francès Jean Giraud, també conegut com Gir o Moebius, perquè dibuixés l'estil que després havia de seguir la pel·lícula. Per casualitat, Moebius també acabava de llegir Dune, i va acceptar acompanyar Jodorowsky en el projecte, pel qual va acabar fent uns 3.000 dibuixos. S'ha escrit molt sobre el Dune frustrat de Jodorowsky, però personalment el que més m'hauria agradat seria veure Salvador Dalí, a qui li havien reservat el paper de l'emperador Padishah, i sobretot a Orwon Welles fent del baró Vladimir Harkonnen. En el possible repartiment també van aparèixer noms com Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. El director pensava començar el rodatge l'any 1976, però el projecte va abandonar-se, sembla, pels problemes entre Jodorowsky i el productor Michel Seydoux. El cineasta va intentar trucar les portes de Hollywood, però el 1977 va decidir abandonar definitivament el projecte. Amb tot, fruit de la col·laboració amb Moebius, l'any 1981 va traure el primer volum de les novel·les gràfiques sobre El Incal. A més, la influència del seu projecte va impregnar l'estil visual d'Star Wars i de l'adaptació que Lynch va dirigir el 1984. I per la seua banda, Moebius també va participar en el disseny artístic d'altres referents de la ciència ficció, com Alien (1979), Tron (1982) i The Abyss (1989), i la seua influència és clara en altres pel·lícules com Blade Runner (1982).

Nou canal del bloc Ebremedia a Twitter

Ja fa unes setmanes que utilitzo Twitter com a sistema d'alerta de titulars instantanis per al bloc La Marfanta. Després de comprovar que funciona força bé, hem decidit posar en marxa un canal propi de Twitter, també, per a l'Ebremedia. En aquesta ocasió, Astroboy, el mític nen robot creat per Osamu Tezuka (el déu del manga) i animat per Rintaro, ha estat la icona triada per portar-vos d'una forma instantània les últimes notícies sobre televisió, sèries, cinema, còmics, música, ràdio, llibres i altres aspectes col·laterals de les indústries culturals. Podeu seguir els titulars a través del widget que he incrustat a la barra lateral de la dreta del bloc, però també directament des de l'adreça www.twitter.com/ebremedia, o si també sou usuaris de Twitter, subscrivint-vos des del vostre compte.
Vaja, crec que he triat el pitjor dia per anunciar aquesta novetat. Twitter està registrant problemes tècnics aquest matí. Paciència!!

El cinema de la Hammer, en un nou llibre

El periodista i escriptor Javier Memba acaba de posar a la venda el llibre La Hammer. Su historia, sus películas, sus mitos, en què detalla la trajectòria de la mítica productora britànica. La Hammer, que era la legítima hereva dels mites clàssics del cinema de terror que havia posat en marxa la nord-americana Universal, va exercir la seua hegemonia en tot l'espectre del cinema fantàstic a partir dels anys 50, però sobretot amb l'èxit internacional de la pel·lícula El experimento del doctor Quatermass (Val Guest, 1955). Però la Hammer no només va fer pel·lícules de temor o de ciència ficció, ja que també va fer films d'aventures, thrillers psicològics i també algun drama bèl·lic. Les produccions de la Hammer són encara objecte de culte arreu del món, sobretot per la seua estètica particular, que barrejava la iconografia gòtica amb la modernitat londinenca dels anys 50 i 60. Per les pàgines del llibre La Hammer... desfilen directors com el gran Terence Fisher, però també actrius com Ingrid Pitt i Hazzel Court (les famoses hammerettes), o bé actors mítics com Peter Cushing o Christopher Lee, que va aconseguir renovar el cànon del Dràcula fílmic, fins aleshores en possessió de Bela Lugosi. El llibre de Memba està editat per T&B Editores, té unes 200 pàgines i costa uns 18 euros. Per saber més coses sobre la casa Hammer, podeu visitar el seu web oficial. Tot seguit també podeu veure un vídeo d'homenatge a les dones de les pel·lícules de la Hammer...

Guillermo del Toro dirigirà 'El Hòbbit'

Una de les notícies més esperades per milions de fans d'arreu del món va acabar de confirmar-se ahir. El director mexicà Guillermo del Toro, responsable de pel·lícules com El laberinto del fauno o Hell Boy, serà finalment l'encarregat de dirigir també l'adaptació cinematogràfica de la novel·la El Hòbbit. Fins ara, Sam Raimi (Spiderman) era el principal candidat a dirigir les dues pel·lícules sobre el llibre de J.R.R. Tolkien, però sembla que el mexicà s'ha acabat imposant. Així ho va confirmar Del Toro en una roda de premsa celebrada a França al costat del director d'El orfanato, el català José Antonio Bayona. Ara només falta que ho acabe de confirmar la productora New Line Cinema, tot i que el lloc web TheOneRing.net també ha dit que hi ha un 99% de possibilitats que l'opció de Del Toro s'acabe materialitzant. Així, el mexicà i Peter Jackson, que en aquesta ocasió no farà de director sinó de productor, supervisaran l'escriptura dels guions per adaptar l'obra de Tolkien que explica les aventures prèvies a la trilogia d'El senyor dels Anells. En aquest cas, El Hòbbit estarà dividida en dues pel·lícules, que segons New Line Cinema podrien estrenar-se els anys 2010 i 2011. Segons diferents fonts, ara només falta per confirmar la participació de Howard Shore per fer la música de la banda sonora original, així com d'alguns dels actors que van aparèixer a la trilogia dels Anells, com Ian Holm (Bilbo), Ian McKellen (Gandalf) o Andy Serkis (Gollum). El que tampoc està tan clar és com compaginarà Del Toro el rodatge d'El Hòbbit amb els projectes que tenia en cartera, com una nova adaptació de Frankenstein i un possible remake nord-americà d'El orfanato.

'Makinava', els anys daurats, a la nova col·lecció de llibres de la revista El Jueves

Avui ha arribat als quiscos el nou col·leccionable de llibres de luxe que ha editat El Jueves, amb les millors històries dels personatges de la revista, seleccionades pels seus autors. El volum que obre la col·lecció és una espècie de Super Humor amb tapa dura i 155 pàgines, amb les millors historietes de Makinavaja, el mític personatge del malaguanyat Ramón Tosas, més conegut com Ivà (1941-1993). El llibre només m'ha costat 3,95 euros, tot i que la resta de volums de la col·lecció valdran 7,95 euros. En principi, l'aparició de les noves entregues és setmanal, amb un total de 40 llibres. La propera entrega serà Dios mío-La Biblia contada a los pasotas, però a la col·lecció ens retrobarem personatges tan emblemàtics de la trajectòria d'El Jueves com El profesor Cojonciano, Historias de la Puta Mili, Martínez el Facha, Mamen, Pedro Pico y Pico Vena, Ortega y Pacheco, Puti Club o Clara de noche. Al següent enllaç podeu conèixer més detalls de la col·lecció i també els diferents obsequis que rebreu si formalitzeu una subscripció.

El nou Robin Hood, a La Sexta

La cadena privada La Sexta estrena aquesta nit la nova sèrie sobre Robin Hood, que arriba per primer cop al nostre país amb la garantia de ser una de les produccions més importants de la britànica BBC dels últims anys. En aquest sentit, ja us vam parlar fa uns mesos d'aquesta nova versió del proscrit més famós de tots els temps, que ha adaptat la llegenda amb una nova barreja d'acció, humor i romanticisme. Robin Hood s'emetrà més o menys a partir de les nou del vespre, substituint Los Irrepetibles, i la Sexta espera que la sèrie convenci el públic espanyol de la mateixa manera que ho va fer amb el britànic, ja que Robin Hood va aconseguir una audiència mitjana de 7 milions d'espectadors durant la seua primera temporada. Tot i així, la realitat és que la sèrie no va ser filmada als boscos d'Anglaterra, sinó a Budapest. L'encarregat d'interpretar l'heroi de Sherwood és el jove actor Jonas Armstrong. Per la seua banda, la nova Marian, més intel·ligent i valenta, tindrà la cara de l'actriu Lucy Griffiths. I el meu personatge favorit de la llegenda de Robin Hood, el musculós i simpàtic Little John, és interpretat per Gordon Kennedy. El primer episodi comença quan Robin de Locksley torna a casa després de cinc anys lluitant a les Creuades, i es troba el poble sotmès a la tirania del nou sheriff, sir Guy de Gisborne.

El món de Tolkien en tres documentals, al canal Docu TVE i a través d'Octoshape

El canal temàtic de documentals de Televisió Espanyola, Docu TVE (disponible al dial 67 de Digital+ i en altres operadors de televisió de pagament) estrena aquesta nit la minisèrie de tres documentals En el mundo de Tolkien, una mirada fascinante. La sèrie, produïda per la britànica Edgehill Publishing LTD aquest 2007, està dividida en tres documentals de 60 minuts de durada, que ens permetran descobrir l'univers de J.R. Tolkien i el món d'El Senyor dels Anells a través de noves animacions en 3D de la Terra Mitjana, i també gràcies a les il·lustracions dels germans Hildebrant, així com a través de nombroses entrevistes i imatges de l'arxiu del mateix autor. El primer dels documentals, com us deia, s'emet aquesta nit a partir de les 23.00 hores, però Docu TVE ha programat diferents redifusions, que comencen demà a les 17.00 hores. Els propers dos dijous, Docu TVE té previst emetre els dos documentals restants.
Com alguns ja sabreu, és possible veure aquest canal de manera gratuïta per internet amb un molt bon nivell d'imatge i audio, ja que Docu TVE és un dels canals de RTVE que emet a través d'Octoshape, una plataforma de televisió i ràdio P2P. Es tracta d'un programa molt fàcil d'instal·lar, i que us permetrà veure en línia, en temps real, l'emissió d'altres cadenes estatals, com 24 Horas TVE, Extremadura TV, Aragón TV i Barcelona Televisió, així com altres canals estrangers i també emissores de ràdio (per exemple, Rac 105). Aprofiteu Octoshape si no teniu accés a Docu TVE d'altres maneres, ja que val la pena.

El nou Oz arriba a Antena 3 amb 'Tin Man'

Un dels meus contes favorits és El mag d'Oz, de l'escriptor nord-americà L. Frank Gaum. Fa poques setmanes, la cadena Sci Fi va emetre als Estats Units la minisèrie de tres episodis Tin Man, que és una nova versió de la història de Dorothy, l'Home de Llauna, el Lleó Covard i l'Espantaocells. Ara la cadena privada Antena 3 ha anunciat que durant aquestes festes de Nadal emetrà Tin Man, una nova manera d'explicar la història clàssica, ja que ara Dorothy es diu DG, i Oz vol dir The Outer Zone. De fet, un dels atractius de la minisèrie és veure l'actor Alan Cummings (que feia de Nightcrawler a la pel·lícula X-Men 2) interpretant un Espantaocells que sap arts marcials, però que ha perdut el seu cervell a la cambra de tortura de la bruixa Azkadellia. Per la seua banda, l'Home de Llauna no és de llauna, sinó un expolicia amb el cor trencat pel segrest de la seua família per part dels Abrics Llargs, uns malèfics micos amb ales i ullals d'acer que són l'exèrcit de la bruixa dolenta. I el Lleó Covard és en realitat una espècie d'home llop, que ha estat utilitzat i descartat per Azkadellia. Fins i tot el simpàtic Toto, el gos de Dorothy, és ara un gos màgic que pot canviar de forma, i convertir-se en home quan vol o ho necessita. D'entrada, Tin Man té bona pinta, però la minisèrie ha estat rebuda amb divisió d'opinions als Estats Units, on El Mag d'Oz és un llibre de culte. Ara caldrà veure en quines condicions ens l'emet Antena 3, ja que la cadena privada ens ha acostumat a veure tot tipus de barrabassades a les sèries que decideix estrenar. Creuem els dits i esperem disfrutar amb les noves històries del nou Oz.
Tot seguit podeu veure el tràiler de la minisèrie, amb imatges espectaculars de Tin Man...