'Freaks' arriba a Tortosa el 21 de maig

Acabo de rebre la programació de maig del nou Espai de Cinema de Tortosa i la meua sorpresa i satisfacció no podria ser més important. El proper 21 de maig, dins del cicle Sessió de filmoteca, la sala menuda de l'auditori Felip Pedrell serà l'escenari de la projecció de Freaks, la pel·lícula maleïda de Tod Browning. Aquesta cinta de culte encara em provoca fascinació i calfreds a parts iguals, fins i tot si només em limito a mirar alguna de les fotografies de la pel·lícula, com aquesta en què podem veure els protagonistes amb el director. Browning, que havia aconseguit fama internacional gràcies al Drácula de 1931 amb Bela Lugosi, l'any següent va decidir provar sort amb aquest controvertit projecte, basat en una història curta de Todd Robins, el guionista de The Unholy trhee, una altra pel·lícula sobre el cost fosc del món del circ que havia dirigit durant l'etapa muda. Freaks, també coneguda com La parada de los monstruos o Fenómenos, explica la història tèrbola d'un triangle amorós entre un nan, una trapezista i un home forçut, en què la resta de monstres de fira que treballen al circ tindran un paper determinant en l'execució de la revenja del més baixet.
Browning va utilitzar persones amb tot tipus de malformacions perquè interpretessen els personatges, i les escenes més interessants són les que ens mostren moments de la seua vida quotidiana. Com alguns ja sabreu, la pel·lícula va ser molt polèmica en la seua època, ja que la societat nord-americana del 1932, encara afectada per la crisi econòmica del Crack del 29, no estava preparada per veure unes imatges tan inquietants. Al Regne Unit, on Freaks va estar prohibida durant molt anys, va ser classificada com a pel·lícula X l'any 1963, i a l'Estat espanyol no es va poder veure fins als anys 70, dintre del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Segons sembla, el film continua prohibit a Finlàndia. De fet, els mateixos directius de la productora Metro, mai s'havia filmat una cosa tan horrible. En realitat, va haver-hi tot tipus de protestes públiques i la pel·lícula va tornar-se a muntar-se per eliminar les escenes més pertorbadores, cosa que explica que el metratge que també es projectarà a Tortosa només tinga 64 minuts, i no els 90 minuts de la versió preestrenada. Tot plegat va provocar que la carrera de Browning com a director a Hollywood comencés a decaure (tot i que el 1936 encara ens va regalar Muñecos infernales), i que Freaks fos un desastre des del punt de vista comercial. No així des del punt de vista artístic i de la crítica, que amb els anys va convertir-la en una pel·lícula de culte.

El cinema de la Hammer, en un nou llibre

El periodista i escriptor Javier Memba acaba de posar a la venda el llibre La Hammer. Su historia, sus películas, sus mitos, en què detalla la trajectòria de la mítica productora britànica. La Hammer, que era la legítima hereva dels mites clàssics del cinema de terror que havia posat en marxa la nord-americana Universal, va exercir la seua hegemonia en tot l'espectre del cinema fantàstic a partir dels anys 50, però sobretot amb l'èxit internacional de la pel·lícula El experimento del doctor Quatermass (Val Guest, 1955). Però la Hammer no només va fer pel·lícules de temor o de ciència ficció, ja que també va fer films d'aventures, thrillers psicològics i també algun drama bèl·lic. Les produccions de la Hammer són encara objecte de culte arreu del món, sobretot per la seua estètica particular, que barrejava la iconografia gòtica amb la modernitat londinenca dels anys 50 i 60. Per les pàgines del llibre La Hammer... desfilen directors com el gran Terence Fisher, però també actrius com Ingrid Pitt i Hazzel Court (les famoses hammerettes), o bé actors mítics com Peter Cushing o Christopher Lee, que va aconseguir renovar el cànon del Dràcula fílmic, fins aleshores en possessió de Bela Lugosi. El llibre de Memba està editat per T&B Editores, té unes 200 pàgines i costa uns 18 euros. Per saber més coses sobre la casa Hammer, podeu visitar el seu web oficial. Tot seguit també podeu veure un vídeo d'homenatge a les dones de les pel·lícules de la Hammer...

Els morts vivents arriben a TV3

Els morts que tornen al món dels vius, però no per protegir-nos sinó com a greu amenaça, és una de les creacions més inquietants de la cultura universal. Els morts vivents, els no-morts, els zombies i els fantasmes en general apareixen més o menys representats en totes les cultures. La postmodernitat i abans la cultura underground van fixar-se en l'adaptació anglosaxona dels tradicionals zombies haitians, creant fins i tot un subgènere zombie dintre del cinema i també en els còmics. De fet, penso que els morts vivents més famosos són Drácula i el monstre de Frankenstein, però que els zombies estan més a prop del príncep dels vampirs que de la criatura de Mary Shelley, tot i que també hi ha la creença d'un origen científic de la conversió en zombie, per la ingestió d'alguna droga o verí. Per parlar del fenomen zombie, TV3 té previst emetre aquesta nit el reportatge de producció pròpia Zombis pertot arreu, que estrenarà just abans de l'emissió de la pel·lícula Resident evil: Apocalipsi. Al marge de l'escàs valor cinematogràfic de la cinta, el més interessant del reportatge és que conté entrevistes als cineastes Jaume Balagueró i Paco Plaza, autors de la recentment estrenada REC, i també de la periodista especialitzada Desirée de Fez. Però sobretot, del director George A. Romero, l'autor de La nit dels morts vivents, sens dubte l'obra canònica del subgènere zombie. Quina és la vostra pel·lícula zombie favorita? Personalment, a part de la paròdia Braindead (a la foto), de Peter Jackson, o de la trilogia Evil Dead de Sam Raimi, per mi la millor és 28 días después, del britànic Danny Boyle. Amb tot, també m'agrada el clàssic I walked with a zombie, de Jacques Tourner.

El doctor House en un videoclip d'època

Aquest matí, al canal alemany Deluxe Music, m'he retrobat amb aquest videoclip d'Annie Lennox, corresponent al popular disc Diva, que l'excantant d'Eurythmics va enregistrar l'any 1992, just abans d'interpretar la cançó de la banda sonora del Dracula de Francis Ford Coppola. Es tracta d'un divertit videoclip d'època, en què Lennox està acompanyada pels actors John Malkovich i Hugh Laurie, ara conegut per interpretar el doctor House a la sèrie del mateix nom. M'ha fet gràcia trobar-me al doctor House vestit d'aquesta manera, com si l'haguessin traslladat de cop al segle XVIII. De fet, cal recordar que Laurie ja havia interpretat altres personatges d'època a la sèrie L'Escurçó Negre.