'Herois quotidians' no es pot emetre per TV3!

No els heu de confondre amb la sèrie Herois, de la qual TV3 acaba d'estrenar la seua segona temporada. Els Herois quotidians són una altra cosa. Es tracta d'un espai d'humor que busca ser irreverent i provocador, que Televisió de Catalunya ha estrenat primer a través d'internet. Amb el segell de Juan Carlos Ortega i presentat per l'escriptora Empar Moliner, el programa Herois quotidians recull una sèrie de falsos reportatges sobre temes delicats de la societat catalana. D'aquesta manera, l'objectiu de la sàtira d'Herois quotidians són temes com l'obsessió del llenguatge políticament correcte, la polèmica per les adopcions a l'estranger o els símbols nacionals de Catalunya. Personalment, m'ha agradat molt la història d'uns monjos del monestir de Montserrat que volen esculpir a la muntanya les cares dels presidents Companys, Pujol, Maragall i Montilla, com si es tractés d'un Mount Rushmore català [mireu aquí el vídeo]. També és molt divertit el reportatge d'un cantautor de dretes, que comença una cançó dient Cuando te cases conmigo, no usaré preservativos... Senzillament genial! Per tant, només ens queda felicitar TV3 per apostar per aquest tipus de formats, que gràcies a internet i al màrqueting viral tenen un potencial molt gran. De fet, Televisió de Catalunya ha vist com el web ha tingut una gran acollida per part dels internautes, amb nombroses visites i desenes d'opinions sobre els vídeos. Pel que veig, fins i tot sembla que han muntat una campanya en contra de l'emissió del programa, Això no es pot emetre per TV3!, d'una suposada Associació de Ciutadans i Telespectadors Indignats de Catalunya (ACTIC), que també serveix per fer publicitat indirecta del programa. Perquè només cal que algú ens digue que no hem de mirar un programa de televisió, perquè tots fem just el contrari.

El sexe a través de dotze documentals a Odisea

Si volem que la gent vegi documentals, posem-los documentals sobre temes interessants. Això és el que han han degut pensar els responsables del canal temàtic Odisea, que aquest mes de juny han programat una sèrie de dotze documentals per analitzar la salut de la sexualitat al món. El primer dels documentals es titula Locos por el pene, i s'emetrà avui a partir de les vuit del vespre. El reportatge pretén definir el penis perfecte, explicant les possibles característiques i l'evolució de l'òrgan sexual masculí al llarg de la història. Avui també s'emetrà El clítoris, la part de la dona que conté més terminacions nervioses de tot el cos humà, fins i tot més que la llengua o el penis masculí. Demà, el documental Todavía lo hacemos (sexo en la tercera edad), en què es repassen les relacions heterosexuals i lèsbiques de dones majors de 65 anys. Divendres que ve s'emetran els documentals Masturbación femenina, en què coneixerem la primera doctora entrenadora d'orgasmes, i En busca de Emmanuelle, sobre la pel·lícula que va introduir el sexe explícit al cinema europeu i va convertir l'actriu Sylvia Kristel en un mite eròtic internacional. Dissabte, 14 de juny, arribarà el torn del documental La revolución sexual en China (a la imatge), que repassarà l'alliberament sexual que ha esclatat a la Xina coincidint amb l'obertura econòmica. Els propers documentals seran Durmiendo con mi hermana i Cibersexo (20 de juny), La piel vendida (21 de juny), Mr. Big, grandeza y decadencia del pene i Estrellas del porno (27 de juny) i Mistress Lucretia (28 de juny). Podeu consultar la sinopsi de cadascun dels documentals clicant aquí mateix.
Tot seguit teniu l'anunci amb què el canal Odisea està promocionant aquesta nova sèrie de documentals.

'Visiones del futuro' avança la relació entre els humans i els nous descobriments a Odisea

El canal temàtic Odisea (disponible al dial 60 de Digital+ i en altres operadors) estrena avui al vespre la sèrie de documentals Visiones del futuro, que intenta fer un recorregut per les tecnologies que transformaran la vida humana al llarg d'aquest segle. El primer capítol, titulat Inteligencia, la revolución informática, s'emet a partir de les 19.00 hores i ens farà imaginar un món en què les persones estarem connectats de forma directa a potents computadores, o en què els frigorífics podran saber què ens fa falta a casa i comprar a través d'internet, amb la nostra targeta de crèdit. A més, podria ser una societat sense malalties, en què podrem parlar i interactuar amb els diferents objectes, i en què conceptes ara tan fantàstics com la teletransportació, la telepatia i la invisibilitat ja seran possibles. La sèrie Visiones del futuro està presentada pel físic i escriptor nord-americà d'origen japonès Michio Kaku, que està convençut que aquesta realitat està més a prop del que ens pensem. En aquest sentit, les properes setmanes Odisea emetrà els altres documentals, Vida, la revolución biomolecular (dimarts, 10 de juny) i Materia, la revolución cuántica (dimarts, 17 de juny), també a partir de les 19.00 hores.

La literatura i el mar es retroben a 'Thalassa'

No és la primera vegada que el programa Thalassa parla del personatge de còmic Corto Maltese, el mariner creat pel dibuixant Hugo Pratt. Aquesta nit, coincidint amb la programació dedicada a la lectura que ha preparat Televisió de Catalunya durant tota aquesta setmana, el veterà programa del canal 33 també emetrà un especial sobre la vinculació del mar amb la literatura. Així, un dels documentals d'avui estarà dedicat a repassar la figura de Corto Maltese, que el 2007 va complir 40 anys. Els altres reportatges són Un mar de llibres, que és un recull d'experiències literàries de gent relacionada amb el mar i un repàs dels mites més importants de la literatura marítima (Ulisses, Moby Dick, L'illa del tresor...). De fet, la literatura marítima ha tingut sempre grans bestsellers, i ha exercit una gran atracció entre els lectors. L'altre reportatge, que Thalassa també recupera aquesta nit, és El refugi de Patrick O'Brian, l'escriptor britànic que va escriure l'obra en què es va basar la popular pel·lícula Master & Commander. El documental explica que, acabada la Segona Guerra Mundial, l'escriptor va arribar a Cotlliure, on escriu les seues famoses històries marineres i d'aventura que han recorregut el món sencer. Thalassa s'emet al canal 33 a partir de les 22.00 hores, tot i que hi ha diferents redifusions.

L'spam surt d'aquí: el gag dels Monty Phython

Fins ahir no sabia que la paraula spam, en realitat, prové d'una marca de pernil cuit en conserva, creada per la Hormel Foods Corporation l'any 1937. Ho vaig descobrir mirant un documental sobre el correu brossa, dirigit per David Manning, que havia gravat fa uns mesos, quan va estrenar-lo el canal temàtic Odisea. El programa ofereix una mirada còmica però molt documentada del fenomen de l'spam, una forma de fer publicitat a través d'internet que consisteix en enviar missatges de forma massiva, sense que el destinatari ho haja sol·licitat. Alguns consideren l'spam com un dels problemes més greus d'internet, i el documental fins i tot recull unes declaracions de Bill Gates, que el 2004 va pronosticar que l'spam s'hauria acabat dos anys després, el 2006.
Com se'ns explica al documental, Spam era una marca de pernil en conserva, que va ser molt utilitzada al Regne Unit durant el racionament d'aliments de la Segona Guerra Mundial, i que també era l'aliment bàsic dels soldats britànics i soviètics. Això explica que fos l'objectiu de la paròdia d'un dels gags més famosos del grup Monty Phyton, de l'any 1970, en què dues persones intenten menjar alguna cosa en un restaurant ple de víquings, però tots els plats porten spam. Tot i que el gag és força curt, la paraula spam es pronuncia un mínim de 132 vegades! Recordava aquest esquetx, però no la paraula concreta que utilitzaven, ja que als subtítols en castellà, com veureu, sempre la traduïen per "cerdo"...



En aquest documental, l'exmembre dels Monty Phyton que feia de cambrera, Terry Jones, explica que es pensaven que la BBC els posaria problemes per dir el nom d'una marca, ja que estava prohibit fer publicitat, però que ells van utilitzar l'spam com a genèric, ja que la paraula ja havia calat molt en el llenguatge popular. Anys més tard, el 3 de maig de 1978, el pare de l'spam modern, Gary Thuerk, va fer un enviament massiu d'un correu electrònic a centenars de militars i universitats de la xarxa ARPAnet, l'antecedent directe de l'actual internet, per convidar-los a la presentació del sistema DECsystem 2020. Però el naixement de l'spam actual se situa al març del 1994, quan el gabinet d'advocats Canter and Siegel publica a Usenet un missatge publicitari que va fer que aconseguís facturar 10.000 dòlars dels seus amics i lectors a través de la xarxa. Els anys següents l'ús de l'spam va popularitzar-se fins als límits que avui coneixem, i un usuari d'internet va recordar el gag dels Monty Phyton sobre el pernil en conserva. Va ser així com va començar a utilitzar-se la paraula spam per referir-se als correus electrònics no desitjats.

Cinema gratis amb ADNStream

La manera de veure la televisió (i també el cinema) ha canviat. I com que avui divendres s'inaugura l'EBREBLOC, us parlaré d'un portal d'internet que ofereix un extens catàleg de pel·lícules en línia, sense cap cost per a l'usuari. Es tracta del web ADNStream, una iniciativa espanyola que segueix el camí traçat per altres llocs internacionals. Segons hem sabut gràcies al Blog de cine, el portal ADNStream s'ha aliat amb les distribuidores Filmax i Manga Films, un acord que li permet penjar pel·lícules al web i oferir-les gratuïtament als seus visitants. A més de les pel·lícules completes i doblades al castellà de les dues distribuidores, ADNStream també ofereix films clàssics, en versió original sense subtítols. L'invent pretén ser sostenible econòmicament gràcies a la publicitat, amb un anunci que surt cada vegada que volem mirar una pel·lícula. Per accedir a les pel·lícules disponibles és molt fàcil, ja que només cal entrar al portal d'ADNStream (sense la necessitat de preinstal·lar cap programa, a l'estil de Joost), i fer clic a la pestanya "Canales de TV" que apareix a l'esquerra de la pantalla. Se us desplegarà un menú en què podreu triar entre mirar pel·lícules, notícies, documentals, esports, música, curtmetratges, animació, tràilers, videojocs, anuncis... Un cop dintre de la secció pel·lícules, accedireu al catàleg de Filmax i Manga Films, així com al de clàssics en V.O. Així, trobareu pel·lícules com Beyond Re-animator, Boccaccio 70, El Cid, la leyenda, El sueño de Valentín, Invicto, La leyenda de Eneas, Manolito Gafotas, Matrimonio a la italiana, Relaciones confidenciales, Los Sin Nombre, Adiós a las armas, 2.000 Maníacos, Amante, querida, puta, Cuentos de Kama Sutra en el jardín perfumado, El bruto, Yo soy la revolución, Demencia 13, Fraude, Las troyanas, Los olvidados, Maniac Cop, Qué bello es vivir, Charlot en el circo, The Front Page, El ladrón de cuerpos, Glen or Glenda, La invasión de los ladrones de cuerpos, El nacimiento de una nación, El gabinete del Doctor Caligari, El hombre que sabía demasiado, Yuma o Rashomon. Per començar, la veritat és que no està gens malament. Hi ha varietat de gèneres, cinema comercial i independent, i també pel·lícules de totes les èpoques. Suposem que de mica en mica aniran ampliant el seu catàleg amb més pel·lícules, però de moment ja no teniu excusa per no mirar bon cinema de totes les èpoques.

'Héroes' escalfa motors amb un especial i anuncien el llançament del còmic oficial

El canal temàtic Sci Fi emet aquesta nit (22.50 hores) un especial dedicat a repassar el més interessant de la sèrie Héroes, com a aperitiu de l'arribada de la segona temporada, el proper 28 de febrer. La veritat és que encara queden uns dies per a l'estrena del segon volum de Héroes, però tot sigue per anar fent boca i obrint la gana dels que no hem fet servir internet i per tant encara no hem vist els nous episodis. L'especial d'aquesta nit estarà composat per una sèrie de peces de producció pròpia, càpsules realitzades en exclusiva pel canal Sci Fi, sobre la gènesi dels herois, els efectes especials, els seus decortats, i la relació de la sèrie amb el món dels còmics.
De fet, l'estrena de la segona temporada de Héroes per part de Sci Fi gairebé coincidirà amb el llançament del còmic basat en la sèrie, que com ja sabeu està molt relacionada amb aquest art de masses, i en concret amb el gènere de superherois. L'editorial Planeta DeAgostini posarà a la venda, a partir de l'1 de març, un llibre amb les historietes de la primera temporada de Héroes, amb un preu de 14,95 euros. Els rumors són que contindrà totes les històries de la primera temporada, que ja apareixien al pack de DVD de la edició col·leccionista, així com una introducció escrita pel mateix Hiro Nakamura. Espectacular!

Fals documental per promocionar el monestir de Sant Benet, amb una campanya molt original

El màrqueting viral al servei de la promoció turística. M'acabo de topar amb una curiosa campanya de publicitat per promocionar turísticament el monestir de Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, a la Catalunya Central. Podeu veure un resum a través d'aquest enllaç publicitari al portal de TV3. Perquè, aprofitant l'interès pels programes sobre casos paranormals, del tipus Cuarto Milenio, però sobretot les possibilitats que dóna internet i les eines de la xarxa 2.0, han penjat a You Tube un fals documental d'una hipotètica cadena britànica, la 7TV. Al reportatge apareix un presentador típic de documentals anglesos, anomenat Trevor Collins, fent d'enviat especial al monestir de Sant Benet, i començant la seua al·locució amb una frase tan contundent com "És possible viatjar en el temps?". El fals documental ens parla de rellotges que s'aturen, olors que apareixen del no res, càntics de monjos, aparicions inexplicables... I tot això ens ho expliquen amb entrevistes a testimonis i les declaracions d'un expert sobre l'espai-temps, per donar més credibilitat al document. Sens dubte, el moment més inquietant és l'aparició dels monjos enregistrada amb un telèfon mòbil, tot que fa 100 anys que van deixar el monestir. Però a mi m'agrada molt més el moment en què ens mostren un rellotge de sorra, en què la sorra cau cap a dalt. És un truc genial. Però sobretot, una manera molt original de promocionar el monestir i atraure turistes...

TV3 estrena la nova sèrie de Joan i Roger Pera

Televisió de Catatalunya estrena aquesta nit la comèdia 13 anys i un dia, que representa el retorn de Joan Pera a la petita pantalla. En aquesta ocasió, també suposa la tornada a la televisió del seu fill, l'actor Roger Pera, que últimament s'havia més al teatre i al doblatge. 13 anys i un dia, que s'estrenarà avui a TV3 just abans de l'últim episodi de Ventdelplà i del programa especial Ventdelplà confidencial, és una comèdia de situació clàssica, amb capítols de 25 minuts de durada, sobre un pare i un fill, cabuts i plens de rancúnia, que es retroben després de no haver-se vist durant nou anys. De fet, la sèrie comença quan el pare s'escapa de la presó, on era per haver robat un furgó blindat amb 200 milions de pessetes. El personatge de Joan Pera es refugirà al pis del seu fill, amb qui haurà d'aprendre a conviure. Paral·lelament, TV3 també llançarà una sèrie per a telèfons mòbils, A pare picada, també protagonitzada per Joan i Roger Pera, amb capítols de dos o tres minuts de durada en què s'interpretaran a ells mateixos. A pera picada també es podrà veure per internet.

El canal Odisea ofereix tres documentals sobre el conflicte de Palestina des d'una altra perspectiva

El canal temàtic Odisea estrena aquesta nit, dintre de l'espai 3D, el primer dels tres documentals que intentaran explicar el conflicte de Palestina, entre àrabs i jueus, des d'un altre punt de vista. En el primer dels documentals, que començarà a les 22.00 hores, coneixerem l'experiència d'uns xiquets palestins i israelians que comparteixen l'escola. Bridge over the Wadi explica la història d'una escola mixta, binacional i bilingüe que un grup de pares jueus i palestins van decidir crear l'any 2004 a la regió de Wadi Ara, al nord de Cisjordània, després de l'escalada de violència que va provocar la Segona Intifada. A l'escola, 100 xiquets, 50 àrabs i 50 jueus, poden estudiar i al mateix temps aprenen a construir la nova convivència pacífica entre diferents cultures i religions. El documental està dirigit per Barak Heymann i Tomer Heymann, i va ser produït l'any 2006 per la productora israeliana Heymann Films Productions.
El segon dels treballs s'emetrà demà, dimarts, a la mateixa hora. Es titula Shadya, i explica la història de Shadya Zoabi, una jove àrab israelí de 17 anys que viu en un petit poble del nord d'Israel. Allò que la fa especial és que Shadya és campiona mundial de karate, cosa difícil perquè el seu entorn no troba bé les seues pràctiques esportives. Els seus germans estan en contra que una dona musulmana practiqui les arts marcials, però té el suport del seu pare. Shadya està dirigit per Roy Jacob Westler, l'any 2005, i és un documental de la productora israeliana Duboco Ltd.
El tercer dels documentals es titula Mi pequeña paz, i s'emetrà dimecres, també a les 22.00 hores. El documental, dirigit per Edna i Elionor Kowarsky, l'any 2004, és una coproducció d'Edden Productions i Lemming Film. Mi pequeña paz explica la història de Nadav, un xiquet de 12 anys que, després d'haver estat testimoni d'un atemptat terrorista, decideix retirar la seua confiança en els adults i buscar la pau a l'Orient Mitjà a la seua manera. Nadav crea el moviment Pau per al Futur, format per xiquets jueus i palestins d'una banda i de l'altra de Jerusalem, per promoure la pau i la comprensió entre les cultures. Al costat d'una xiqueta palestina, Mai, Nadav iniciarà un viatge personal en què descobrirà la complexitat del conflicte.

TV3 passarà Nadal amb el coronel Francesc Macià

Ja es coneix amb detall la nit del 25 de desembre que ha programat Televisió de Catalunya, tant a TV3 com al canal 33. Així, a partir de les 21.45 hores podrem veure l'esperada producció El coronel Macià, amb direcció i guió de Josep Maria Forn. L'actor Abel Folk interpreta el militar qui després seria el primer president de la Generalitat republicana, just quan una historiadora irlandesa arriba a Barcelona, al novembre del 1905. Així ,es produeix l'històric assalt de 200 militars a la impremta del setmanari satíric Cu-cut i a la redacció de La Veu de Catalunya, que havia publicat un acudit ofensiu contra l'Exèrcit Espanyol. De seguida, es desferma una tempesta política que acaba enfrontant els militars destacats a Catalunya amb els partits catalanistes. Només l'oficial Macià decideix plantar cara als seus companys d'armes. Macià era el tinent coronel en cap de la Comandància d'Enginyers de Lleida, però el més important és que naixia un dels mites més importants del catalanisme polític, que ara ha arribat a la pantalla gràcies a aquesta recreació cinematogràfica. Podeu saber més detalls visitant el web oficial.
Tot seguit, a les 23.50 hores, TV3 emetrà el documental El ciutadà Macià i la jove República, un treball dirigit per Montserrat Besses que repassarà els esdeveniments polítics i socials d'aquell període, però que sobretot recordarà com va nàixer i es va retallar l'Estatut d'Autonomia del 1932. I per qui no vulgui veure aquesta doble ració de Macià, al canal 33 han previst l'emissió de l'espectacle Alegria, del Cirque du Soleil (21.30 hores), i també un concert de nadales amb Pau Riba, titulat Jisàs de Netzerit (23.10 hores).

Els canals TCM i TCM Clásico, zona lliure de publicitat a partir del 2008

L'altre dia ens vam assabentar d'una iniciativa poc habitual en l'àmbit de la televisió de pagament. Així, dos dels canals temàtics que el grup Turner té al nostre país, TCM i TCM Clásico, van anunciar que a partir de l'1 de gener del 2008 deixaran d'emetre publicitat durant la seua emissió. El canal TCM està considerat com un referent en els canals de cinema de qualitat, tot i que darrerament ha renovat molt poc el seu catàleg de pel·lícules. A més, s'ha especialitzat més en els clàssics moderns, deixant les pel·lícules anteriors al 1970 per al nou canal TCM Clásico, que va començar a emetre fa molt poc, l'1 de febrer d'enguany. D'altra banda, resulta que TCM Clásico només emet en exclusiva per Digital+, i per tant la mesura de crear un canal nou ha perjudicat els abonats als altres operadors de televisió de pagament. En aquest sentit, l'eliminació dels blocs publicitaris és una decisió positiva perquè respecta els espectadors, i per tant cal lloar aquesta iniciativa. De fet, així hauria de ser sempre en el cas de la televisió de pagament, tot i que el seu manteniment econòmic seria molt difícil amb l'actual percentatge de penetració social (actualment només tenen televisió de pagament el 22,3% de les llars espanyoles, tot i que l'últim any s'ha incrementat en 275.000 abonats més, per l'extensió de la televisió per ADSL). Espero que això no vulgui dir que el grup Turner sí pensa incrementar la publicitat, per compensar, en la resta de canals que té al nostre país: el canal de sèries i pel·lícules TNT i els canals infantils Cartoon Network i Boomerang. D'altra banda, no estaria gens malament que Turner millorés encara més TCM i TCM Clásico, però traient el logo de la pantalla i garantint l'opció de veure en versió original amb subtítols totes les seues pel·lícules i documentals de cinema, que, tot cal dir-ho, també són excel·lents.

El món de Tolkien en tres documentals, al canal Docu TVE i a través d'Octoshape

El canal temàtic de documentals de Televisió Espanyola, Docu TVE (disponible al dial 67 de Digital+ i en altres operadors de televisió de pagament) estrena aquesta nit la minisèrie de tres documentals En el mundo de Tolkien, una mirada fascinante. La sèrie, produïda per la britànica Edgehill Publishing LTD aquest 2007, està dividida en tres documentals de 60 minuts de durada, que ens permetran descobrir l'univers de J.R. Tolkien i el món d'El Senyor dels Anells a través de noves animacions en 3D de la Terra Mitjana, i també gràcies a les il·lustracions dels germans Hildebrant, així com a través de nombroses entrevistes i imatges de l'arxiu del mateix autor. El primer dels documentals, com us deia, s'emet aquesta nit a partir de les 23.00 hores, però Docu TVE ha programat diferents redifusions, que comencen demà a les 17.00 hores. Els propers dos dijous, Docu TVE té previst emetre els dos documentals restants.
Com alguns ja sabreu, és possible veure aquest canal de manera gratuïta per internet amb un molt bon nivell d'imatge i audio, ja que Docu TVE és un dels canals de RTVE que emet a través d'Octoshape, una plataforma de televisió i ràdio P2P. Es tracta d'un programa molt fàcil d'instal·lar, i que us permetrà veure en línia, en temps real, l'emissió d'altres cadenes estatals, com 24 Horas TVE, Extremadura TV, Aragón TV i Barcelona Televisió, així com altres canals estrangers i també emissores de ràdio (per exemple, Rac 105). Aprofiteu Octoshape si no teniu accés a Docu TVE d'altres maneres, ja que val la pena.

Especial amb les respostes de 'Perdidos'

Abans d'acabar la tercera temporada de Perdidos, el canal temàtic Fox ens ha preparat per aquesta nit un especial d'aquells que alguns prefereixen no veure, i que es titula Perdidos: Las respuestas. El final de la tercera temporada, que alguns ja sé que heu vist, està previst a Fox pel proper dilluns amb un doble episodi, però avui no hi haurà capítol. En el seu lloc, Fox emetrà un especial en què es recuperaran moments importants de la tercera temporada, com quan es revela com John Locke va acabar en cadira de rodes; com és possible que un os polar puga viure en una illa del Pacífic, què va causar l'accident de l'avió 815 de la companyia Oceanic, com va ser detinguda Kate, per què Los Otros segresten les criatures i les embarassades, o qui és el veritable pare de Claire. L'especial, que començarà a l'hora habitual de Perdidos, a les 21.30 hores, també inclou entrevistes a dos dels principals productors executius de la sèrie, Damon Lindelof i Carlton Cuse. No sé si val la pena mirar-lo, o ni tan sols si és convenient fer-ho per als que encara no hem vist els dos episodis finals, ja que també podria ser que ens destripessin l'argument. En tot cas, el que faré serà gravar-lo i mirar l'especial més endavant, quan ja hagi acabat la tercera temporada.

Els Estats Units contra John Lennon

Avui es compleixen 27 anys de l'assassinat del músic anglès John Lennon, a Nova York. Segons expliquen, l'exlíder de The Beatles acabava d'enregistrar amb la seua dona, Yoko Ono, algunes pistes de la cançó Walking on thin ice, i va baixar al carrer. Just a la porta de l'edifici d'apartaments Dakota, on vivien Lennon i Yoko, un desequilibrat mental, Mark David Chapman, va disparar-li sis trets amb un revòlver. Lennon va arribar mort a l'hospital, dintre del cotxe patrulla de la policia de Nova York amb què van auxiliar-lo. Per commemorar l'aniversari de la mort de Lennon, Canal+ estrena el proper 20 de desembre el documental Los EEUU contra John Lennon, un treball del 2006 que recull entrevistes a Yoko Ono, a amics personals del músic, a periodistes, a escriptors, a polítics, a antics activistes del pacifisme, a agents de l'FBI i també a membres de l'administració Nixon, que va arribar a espiar l'exBeatle. De fet, Lennon havia esdevingut el cap visible de l'activisme antibel·licista en una dècada marcada per la guerra del Vietnam, l'escàndol del Watergate i la guerra freda amb el bloc soviètic. El documental inclou imatges de l'arxiu personal de Yoko Ono, moltes de les quals són inèdites, per mostrar la intensa i influent activitat pública de Lennon, amb declaracions d'alt contingut polític i actes al llit en favor de la pau mundial. A més, la música de Lennon serveix com a fil conductor del documental. L'any 2006, l'FBI va admetre que espiava i feia un seguiment personal a Lennon, i va publicar tots els informes secrets que havia creat entre els anys 1971 i 1972, quan el govern de Nixon va intentar expulsar-lo dels Estats Units. El documental Los EEUU contra John Lennon és un treball dels mateixos productors de Fahrenheit 9/11, els realitzadors David Leaf i John Sheinfeld, i es podrà veure per Canal+ a partir del dijous 20 de desembre, a les 23.45 hores. Tot seguit podeu veure l'espectacular tràiler del documental...

'La zona fosca', la història del crim social i el periodisme a Catalunya

Fa poc temps que m'he aficionat al programa La zona fosca, la sèrie documental de Televisió de Catalunya que fa un recorregut per la història social del crim durant el segle XX al nostre país. Una de les coses que m'agrada de La zona fosca, que s'emet els dimarts cap a les 23.15 hores per TV3, és que evita el sensacionalisme i el morbo, així com l'ús que fa de la figura del narrador, en aquest cas el periodista Pere Cullell, que refà els passos que van seguir els investigadors per intentar aclarir els fets. Així, Cullell parla amb els policies que van participar en la investigació dels diferents crims, però també amb els jutges, fiscals, forenses i fins i tot amb els testimonis directes o indirectes dels fets. Especialment bo va ser l'episodi dedicat al conegut crim de l'hotel Ritz de Barcelona, i molt interessant l'entrevista que Cullell va fer als periodistes que van cobrir informativament aquell succés. Un d'aquells periodistes va comentar-li que havien sabut que s'havia comès un crim al Ritz perquè sempre feien guàrdia al vestíbul de l'hotel, per saber quines personalitats importants arribaven a Barcelona. En aquest sentit, a més d'un programa sobre la crònica negra de Catalunya, La zona fosca és també una sèrie sobre la història del periodisme català, ja que és a partir del segle XX que els crims i les notícies comencen a anar sempre de la mà. Amb tot, el web del programa explica que l'equip de La zona fosca, quan va consultar les hemeroteques, van localitzar alguns detalls dels casos que la premsa de l'època no havia tocat. De fet, en el crim del Ritz, els diaris van informar d'un esgarrifós crim en un important hotel de Barcelona, però no va ser fins més tard que va saber-se que havia estat al Ritz. I és que algunes coses no es podien dir... Un altre detall molt bonic va ser quan se sap que van localitzar l'assassí gràcies a un abric que portava, ja que era un abric massa bo per a qualsevol barceloní del 1956. Avui, La zona fosca explica el cas dels Quatre 13, l'assassinat d'un ric propietari d'Olèrdola, al Penedès, al novembre del 1954. Segons sembla, haurem de parar especial atenció al testimoni de la noia que dormia a l'habitació del costat de la de l'assassí, ja que recorda amb total nitidesa el dia que la policia va anar a buscar-hi el llogater.

'El coro de la cárcel' tindrà una versió a l'MTV d'Itàlia

Al gener, la versió italiana del docu reality El coro de la cárcel, que TVE va estrenar al juny del 2006, començarà a enregistrar-se per encàrrec de la cadena MTV Itàlia. En aquesta ocasió, l'escenari elegit és la presó de Rebibbia, situada a Roma, que amb els seus 2.500 reclusos és una de les presons més massifiacades i conegudes d'Itàlia. Així, dotze presos treballaran durant dotze mesos al costat d'un professor de música, però no per cantar en una coral, sinó per formar una banda de rock. En aquest sentit, la substitució de la coral per una banda de rock no serà l'únic canvi que es farà la versió italiana, que es començaria a emetre al març del 2008. En l'actualitat, aquest format espanyol també s'està emetent a Noruega, amb el títol Fengelskoret, una versió produïda per Nordisk Films per al canal TVNorge. A més, és molt possible que el programa també tinga una versió pròpia a Turquia, França, Dinamarca, Holanda, Suècia, Austràlia i Nova Zelanda, mentre TVE ja ha anunciat que El coro de la cárcel tindrà una segona temporada, cosa que personalment no veig necessària. La idea de fer una coral amb presos era bona, però no sé de què serveix (televisivament parlant) fer una segona coral, o un orfeó sencer. Hauria trobat més interessant provocar l'evolució natural del format, i fer un El coro de la cárcel VIP, amb famosos que actualment són entre reixes o ja han sortit de la presó, com Farruquito, La Pantoja, el Dioni, Julián Muñoz, Luís Roldán, Mario Conde...

'Redes' té els dies comptats?

Ahir va arribar-me un missatge d'alerta sobre la possible desaparició del programa de divulgació científica Redes, que dirigeix i presenta Eduard Punset a TVE. Avui la premsa ja es fa ressò de la campanya que s'ha desfermat a internet per intentar salvar Redes, que avui podria emetre el seu últim programa, després d'onze anys en antena. Reconec que fa setmanes, potser mesos, que no miro Redes, i que fa molt de temps que no miro ni enregistro l'emissió que fan els diumenges a La 2, sinó que m'espero a veure'l a través d'alguna de les emissions que fan pel Canal 24 Horas de TVE o pel canal temàtic Docu TVE. És molt més còmode... Però crec que és del tot necessari que una televisió pública com TVE tingui una programa científic com Redes a la seua graella, i més ara, en què no paren de crèixer les corrents d'opinió neoconservadores que neguen qüestions tan elementals com l'evolució de les espècies. Al bloc d'Eduard Punset encara no hi ha cap referència a l'adéu del programa, tret dels comentaris de suport d'alguns lectors, seguidors també de Redes. Només espero que si Redes s'acomiada avui, o la setmana que ve, serveixi perquè TVE el substitueixi per algun programa del mateix estil, però en un horari més assequible i no només en una franja apta per a noctàmbuls. I que tornem a veure a Punset en un altre programa, encara que sigui en un altre canal. Per què no al 33?

La memòria àudiovisual és un 'Material sensible'

Pocs programes de la televisió actual m'agraden més que Material sensible, l'espai de l'Àrea de Documentals, Educatius i Nous Formats de Televisió de Catalunya, que TV3 emet tots els dijous a la nit. Com que gairebé no miro la televisió generalista, el vaig descobrir fa tres setmanes tafanejant pel satèl·lit, gràcies a Televisió de Catalunya Internacional (TVCi). De fet, ha arribat un moment en què veig més TVCi que TV3 o el canal 33. Com us deia, Material sensible em sembla un programa excel·lent, dedicat al gènere cinematogràfic més popular de la història: les pel·lícules familiars. Com recorda el web del programa, les pel·lícules familiars són un cinema ple d'emocions i jocs, d'intimitats i d'escenes domèstiques, que amb el pas del temps i l'evolució de la tecnologia han esdevingut uns documents carregats d'història. D'alguna manera, aquestes pel·lícules casolanes són un precendent clar de l'actual You Tube, els vídeos del qual potser seran estudiats pels historiadors, d'aquí a 100 anys. De fet, m'ha fet gràcia trobar alguns vídeos de Material sensible penjats a You Tube, al canal de vídeos de TV3. Tot i així, Material sensible té un web molt complet, en què se'ns explica l'objectiu i l'esperit del programa, i en què podem veure els programes emesos. La docusèrie té 13 capítols i es pot veure a TV3 (i també a TVCi) tots els dijous a les 23.15 hores. Material sensible ens ensenya com era la vida quotidiana de la gent entre els anys 20 i 70 del segle XX, però també fa que els autors, els familiars o els descendents dels cineastes domèstics comentin les imatges i també els seus records. La setmana passada vam poder descobrir la memòria íntima de la família de l'editor Carlos Barral, però també vam descobrir com era la vila marinera de Calafell abans de la Guerra Civil. Una veritable joia. El programa de l'1 de novembre estarà dedicat a les pel·lícules de Ramon Calonge, un industrial de la ciutat de Berga.
D'altra banda, també m'ha agradat comprovar que el web de Material sensible recomana els espectadors com enviar-los i com digitalitzar les pel·lícules domèstiques, així com que els ajudin a localitzar els autors de films casolans que han quedat sense identificar. Tot seguit us poso un vídeo del canal de TV3 a You Tube, en què Material sensible recupera una pel·lícula de la família de Salvador Solé, filmada durant els anys seixanta a Tarragona...

Al Gore i la seua veritat incòmoda arriben a Canal+

Canal+ ha tingut la sort d'haver programat per aquest mes d'octubre l'estrena del documental Una verdad incómoda, el premiat treball d'Al Gore, just quan s'ha sabut que l'exvicepresident dels Estats Units i activista mediambiental ha estat guardonat amb el premi Nobel de la Pau. Així, el documental que va despertar definitivament la consciència ecològica de tots els mitjans de comunicació del planeta es podrà veure a Canal+ a partir del 22 d'octubre. D'altra banda, ahir a la nit, mentre Canal+ esperava a veure si finalment es disputava el partit de futbol entre Colòmbia i Brasil, que va haver de començar amb retard per culpa de la pluja, també van emetre un fragment de l'entrevista que la periodista Àngels Barceló va fer-li al mateix Al Gore, i que s'emmarca en la campanya Aún estamos a tiempo, que la plataforma Digital+ va iniciar a l'estiu. La campanya té l'objectiu de fer reflexionar els espectadors sobre els efectes del canvi climàtic, i especialment de fer-nos entendre que encara es podria frenar el deteriorament mediambiental del planeta. Sens dubte, el punt culminant d'aquesta campanya és l'emissió en exclusiva del documental d'Al Gore. A través d'Una verdad incómoda, l'exvicepresident nord-americà exposa les seues conclusions a partir dels vuit anys d'experiència a l'administració de Bill Clinton, així com les seues reflexions després dels nombrosos viatges i de la seua participació en diverses conferències sobre ecologisme i canvi climàtic.
D'altra banda, Digital+ i l'organització ecologista Greenpeace han reunit els més destacats publicistes del país en una campanya sense precedents, Un anuncio incómodo. L'objectiu és mostrar com serà la publicitat d'aquí a 20 anys, en un món marcat pels efectes del canvi climàtic. El resultat és una sèrie d'anuncis amb material sorprenent, ple d'humor, molt original i audaç, que es podrà veure per Canal+ i també pels canals temàtics Odisea, National Geographic, Discovery Channel i Docu TVE. Els espots seran emesos durant la setmana del 22 al 28 d'octubre, i a més aquests canals temàtics també emetran una programació especial al llarg de tota la setmana que ve. Finalment, Canal+ també ha previst pel 27 d'octubre, dissabte, un monogràfic amb tots els anuncis i les entrevistes amb els creatius publicitaris Rafa Antón, Alberto Astorga, Miguel García Vizcaíno, Carlos Holemans, Andrés Martínez, Fabio Mazía, Toni Segarra i Julián Zuazo.

Aquest article és la contribució d'Ebremedia al Dia de l'Acció Bloc sobre el medi ambient.