He-man Bohemian Rhapsody i la nova pel·lícula dels Senyors de l'Univers

L'altre dia, buscant a internet el tràiler promocional de la futura pel·lícula de He-man, vaig trobar-me amb un vídeo sensacional. Aprofita els dibuixos animats d'aquella mítica sèrie dels anys 80 per fer un divertit homenatge de Bohemian Rhapsody, la cançó immortal de Queen. Com alguns recordareu, He-man va ser una sèrie de dibuixos animats, produïda per Filmation l'any 1983 i basada en un còmic [mireu aquí la capçalera en espanyol], que inevitablement va anar acompanyada d'una línia de joguines de molt d'èxit [mireu aquí l'anunci de televisió, amb la veu de Constantino Romero]. L'any 1987 ja es va fer una pel·lícula d'imatge real, Masters del Universo, protagonitzada per Dolph Lundgren, que després de fracassar comercialment va marcar el declivi del personatge [mireu aquí el tràiler del film]. He-man era també conegut com a príncep Adam, l'home més poderós de l'univers. Amb la resta de Senyors de l'Univers havia rebut l'encàrrec de protegir el regne d'Eternia i els secrets del castell de Grayskull de les forces del mal, que liderava el diabòlic Skeletor.
Tot i que en algun moment s'havia parlat de Brad Pitt, sembla que l'encarregat d'interpretar He-man podria ser l'actor i model Jason Lewis, a qui vam descobrir a la sèrie Sexo en Nueva York, i actual parella sentimental de l'actriu Jennifer Aniston, la Rachel de Friends i anterior parella de Pitt. Per tant, tota queda a casa... Si les diferents informacions no ens enganyen, el director de la nova pel·lícula basada en el príncep d'Eternia serà el taiwanès John Woo, conegut especialista en el cinema d'acció i responsable de pel·lícules com Cara a cara, Broken Arrow o Misión Imposible II. Com que encara no sabem què pot sortir de tot plegat, ens quedem amb el BoHeman Rhapsody...

La literatura i el mar es retroben a 'Thalassa'

No és la primera vegada que el programa Thalassa parla del personatge de còmic Corto Maltese, el mariner creat pel dibuixant Hugo Pratt. Aquesta nit, coincidint amb la programació dedicada a la lectura que ha preparat Televisió de Catalunya durant tota aquesta setmana, el veterà programa del canal 33 també emetrà un especial sobre la vinculació del mar amb la literatura. Així, un dels documentals d'avui estarà dedicat a repassar la figura de Corto Maltese, que el 2007 va complir 40 anys. Els altres reportatges són Un mar de llibres, que és un recull d'experiències literàries de gent relacionada amb el mar i un repàs dels mites més importants de la literatura marítima (Ulisses, Moby Dick, L'illa del tresor...). De fet, la literatura marítima ha tingut sempre grans bestsellers, i ha exercit una gran atracció entre els lectors. L'altre reportatge, que Thalassa també recupera aquesta nit, és El refugi de Patrick O'Brian, l'escriptor britànic que va escriure l'obra en què es va basar la popular pel·lícula Master & Commander. El documental explica que, acabada la Segona Guerra Mundial, l'escriptor va arribar a Cotlliure, on escriu les seues famoses històries marineres i d'aventura que han recorregut el món sencer. Thalassa s'emet al canal 33 a partir de les 22.00 hores, tot i que hi ha diferents redifusions.

Gollum serà el capità Haddock a les pel·lícules de Tintín que preparen Spielberg i Jackson

Ja tenim el nom dels actors que interpretaran Tintín i el capità Haddock a la sèrie de pel·lícules que estan preparant els directors Steven Spielberg i Peter Jackson. L'intrèpid reporter ros tindrà la cara de Thomas Sangster, un actor molt jove però també molt bo, com ja vam comprovar quan va fer de fill enamorat de Liam Nesson a la pel·lícula Love Actually. Amb aquesta elecció, Spielberg i Jackson s'han assegurat un protagonista principal de llarg recorregut i més enfocat a fidelitzar un públic infantil i juvenil. D'entrada, Sangster (que encara que no semble ja té 17 anys) ha signat un contracte per fer les tres pel·lícules que formaran la trilogia basada en el personatge creat per Hergé, i per tant és d'esperar que Tintín anirà creixent al mateix temps que el públic que l'anirà a veure al cinema. Un altre tema és que això puga agradar o no els tintinòlegs i tintinòfils...
Si tot funciona com ha d'anar, el més previsible és que el nou Tintín cobre vide a partir d'aquesta tardor, que és quan hauria de començar la filmació de la primera pel·lícula. El mateix Spielberg serà l'encarregat de dirigir la primera part de les aventures de Tintín, que s'estrenarà al 2009, mentre que Jackson es farà càrrec de la segona part. Encara no sabem qui serà el responsable de la tercera pel·lícula, però tenint en compte la col·laboració actual entre el director d'El Señor de los Anillos i Guillermo del Toro, amb qui està preparant les dues pel·lícules basades en El Hobbit, no seria gens estrany que el mexicà assumís també la tercera de Tintín. I encara no deixem el món de Tolkien, ja que l'encarregat d'encarnar el capità Haddock serà Gollum. Bé, no el mateix Gollum, sinó l'actor Andy Serkis, que ara també s'està preparant per fer de Gollum-Semeagol a les pel·lícules sobre El Hobbit. De fet, a Tintín tampoc veurem els actors directament, sinó que s'utilitzarà la mateixa tècnica d'animació en 3D que recentment van usar amb Beowulf. Això ens pot agradar més o menys, però un projecte amb Spielberg i Jackson al davant ens mereix tota la confiança. En principi, la primera pel·lícula en arribar explicarà la història d'El Secret de l'Unicorn, l'onzè àlbum publicat per Hergé, l'any 1943.

Estrelles de la fama a la blocosfera cinematogràfica

En els últims dies he rebut dues meme-estrelles al passeig de la fama de la blocosfera cinematogràfica, i per tant ara tinc el compromís de donar 10 estrelles més. La primera estrella me la va donar el Nightwing80 del bloc Meo Quidem Animo, i la segona m'arribava a través de Jaume Llambrich i el seu bloc El Basar de les Espècies. Així, només em queda agrair-los el seu gest, si bé això m'obliga també a mullar-me i per tant a donar-vos uns quants noms. Les meues estrelles de la blocosfera cinematogràfica van per als blocaires següents:

1-Jesús M. Tibau i el seu bloc Tens un racó dalt del món. Tot i parlar majoritàriament de literatura, Tibau té una secció intermitent sobre pel·lícules, amb ressenyes cinematogràfiques i diàlegs memorables del cel·luloide.
2-Diari sexual d'una ebrenca a la ciutat. Perquè gairebé cada dia ens explica una pel·lícula d'aquelles de dos rombos.
3-Una noia geek, perquè també parla en català de televisió i sèries, el tema que aquí més ens interessa.
4-El Ventet del Sud, perquè de tant en tant l'Emili Nieto també ens parla de cinema i televisió.
5-Josep Gasulla i el seu bloc Tortosa, perquè durant un temps ha estat repassant una sèrie de pel·lícules mítiques i clàssics moderns, imprescindibles per a qualsevol afeccionat al cine.
6-Jesús Ferré, pel magnífic videobloc La cuina de Jesús.
7-Oriol Gracià i el seu Meiquinof, perquè ens explica les bambalines d'una producció documental.
8-El bloc El Racó d'Spliter86, perquè l'altre dia ens va fer una molt bona crònica personal de l'estrena de la nova pel·lícula d'Indiana Jones.
9-El Basar de les Espècies, de Jaume Llambrich, perquè sempre té en compte la cultura cinematogràcia i la ciència-ficció als seus comentaris i articles.
10-Meo Quidem Animo, perquè Nightwing80 sempre parla de temes que ens interessen. A més, fins i tot ha col·locat un compte enrera amb el que falta per a l'estrena de la nova pel·lícula de Batman!

Enhorabona a totes i a tots els premiats! Podeu recollir (i personalitzar) la vostra pròpia estrella aquí i continuar, si us ve de gust, repartint el premi a qui vulgau.

Indiana Jones torna amb possible hereu

Encara no l'hem pogut veure, però ja tenim aquí la quarta entrega d'Indiana Jones. La nova aventura de l'heroi arqueòleg creat per George Lucas i Steven Spielberg es titula Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall, i posa a prova a un Harrison Ford que està a punt de complir 65 anys. Personalment, penso que la millor opció era que Harrison Ford tornés a interpretar el personatge, i que per tant s'intentés fer una pel·lícula crepuscular, en què Indiana Jones comencés a adonar-se, i també a assumir, que hauria de començar a pensar en la seua retirada. Penso que aquest hauria de ser l'enfocament correcte, en la línia del personatge que Sean Connery va interpretar a La liga de los hombres extraordinarios. Cosa que no va deixar de ser una curiositat, ja que l'aventurer Quatermain (que en realitat és un personatge de Las minas del Rey Salomón) és un dels que més va inspirar Lucas i Spielberg a l'hora de crear Indiana Jones. I cal recordar que Connery va encarnar el pare d'Indy a La última cruzada. L'homenatge, per tant, era complet: Connery feia de pare de Ford a la tercera pel·lícula d'Indiana Jones i després va fer de Quatermain, que en realitat és el pare inspirador d'Indiana Jones.
Però tornem al tema. Hauria estat molt penós que haguessin canviat d'actor per intentar rejovenir Indiana Jones. Ja sabem que hi ha altres personatges mítics, com Tarzan o James Bond, que ja han tingut la cara de diferents actors (el mateix Sean Connery, per exemple). Però se'ns faria molt difícil veure un altre actor interpretant Indiana Jones. Per això, el millor és buscar-li un hereu. I és aquí on agafa importància el fitxatge de Shia LaBeouf, que podria ser el receptor de la renovació de l'univers Indiana Jones. La saga de l'arqueòleg té la continuïtat assegurada...

El còmic de 'La Torre Oscura' en un únic volum

Demà, 16 de maig, es posa a la venda l'edició, en un únic volum, de la primera minisèrie de La Torre Oscura, el còmic que Panini va acabar de publicar al març en el format d'entrega mensual amb grapes. Ara és el segell editorial DeBolsillo (Random House) l'encarregat de recollir en un comic-book de 208 pàgines, a un preu de 14,95 euros, la preqüela de la popular saga de novel·les d'Stephen King. En aquest sentit, El nacimiento del Pistolero és el punt de partida de la col·laboració oberta entre el Mestre del Terror i Marvel, a més d'una perfecta porta d'entrada en aquest univers inquietant però molt real, en què coneixem les aventures de Roland de Gilead. Una col·laboració que, en principi, haurà de portar-nos quatre còmics més, fruit de l'admiració mútua que es professen King i Joe Quesada, el director editorial de Marvel Comics.
El primer resultat del projecte és impressionant. A l'equip productiu de la versió en còmic de La Torre Oscura va afegir-se Robin Furth, considerada la major experta mundial en l'univers creat per Stephen King, així com el guionista Peter David (Hulk, X-Factor), i l'il·lustrador Jae Lee (Los 4 Fantásticos) amb els colors de Richard Isanove (Lobezno, Daredevil). Però per una vegada, sembla que els que ens hem avançat i ens hem comprat el còmic en versió grapa hem sortit guanyant, ja que els set números tenien 48 pàgines i això fa un total de 336 pàgines, incloent els diferents extres que va afegir-hi Panini, mentre que la versió ara editada per DeBolsillo només té 208 planes, cosa que fa suposar que potser no han inclòs els mateixos materials complementaris.

El 'Capitán América' i els nous projectes Marvel

Els bons resultats a taquilla de l'adaptació d'Iron Man ha accelerat els plans de Marvel per portar altres personatges de còmic al cinema. Un dels projectes confirmats per la factoria Marvel és l'esperada adaptació cinematogràfica del Capitán América, i els primers rumors són que l'actor encarregat d'encarnar-lo podria ser Matthew McConaughey. En realitat, la idea de Marvel és preparar una pel·lícula sobre Los Vengadores, que possiblement s'estrenaria cap al juliol del 2011, però abans voldria fer altres films per preparar el terreny: Iron Man 2 (30 d'abril del 2009), Thor (4 de juny de 2010) i Capitán América (6 de maig de 2011), que s'afegirien a la nova versió de The Incredible Hulk que ja es troba en la recta final, a punt d'estrenar-se, el 13 de juny d'enguany. De fet, a Los Vengadores veurem a tots els personatges junts: Capitán América, Iron Man, Hulk i Thor, entre d'altres superherois.
Abans de McConaughey, altres actors havien sonat per interpretar el Capitán América en projectes anteriors, com Brad Pitt o Tom Cruise. No sé si McConaughey és el millor actor per encarnar el Capi, però potser l'actor de Sáhara li dóna un to macarra que fa que el personatge no siga absolutament insoportable fora dels Estats Units, per motius ideològics.

Revistes de cinema en plena era digital

En plena era digital, cada vegada és més estrany que apareguin noves revistes, i més si van destinades destinades al públic jove. Avui m'he trobat als quiosc la revista Climax Magazine, una publicació bimensual que va traure el seu primer número per al perióde desembre del 2007-gener del 2008. La portada, com podeu veure, està dedicada a la propera estrena de Batman. The Dark Knight, la seqüela de Batman Begins que ha tornat a dirigir Christopher Nolan. Personalment, trobo que el principal atractiu de la revista és que està especialitzada en el cinema d'acció, però també m'ha agradat el regal de vuit pòsters de gran format, que corresponen a les pel·lícules Dragon Wars, The Spirit, Rambo, American Gangster, 3:10 to Yuma, Iron Man i Aliven Versus Predator 2. A més, la revista Climax Magazine, que es pot consultar íntegrament a internet, està feta a Figueres!

D'altra banda, avui també m'he comprat el número de maig de la revista Dirigido Por..., que dedica un dossier especial al cinema de John Ford, en què els diferents crítics de la publicació han fet una votació per dir quines són les deu millors pel·lícules del director de Centauros del desierto. De fet, aquest és el film que encapçala el rànquing, amb 37 vots, per davant de El hombre que mató a Liberty Valance, Pasión de los fuertes (empatada amb El hombre tranquilo), Las uvas de la ira, ¡Qué verde era mi valle!, La diligencia, Dos cabalgan juntos, La legión invencible, Fort Apache (empatada amb Siete Mujeres) i The Sun Shines Bright. La part més important del dossier està escrita per Quim Casas, però també hi ha articles de Hilario J. Rodríguez, Aldo Vinagò, Carles Balagué, Rafel Miret, Ricardo Aldarondo, Tomás Fernández Valentí i Antonio José Navarro.

'La Parejita', el nou 'Escenas de matrimonio'?

No és la primera vegada que uns personatges habituals de la revista satírica El Jueves tenen una adaptació per a la televisió o per a la gran pantalla. Com recordareu alguns, abans de la sèrie que s'està preparant sobre La Parejita, personatges creats per Manel Fontdevila, ja havíem vist la sèrie i les pel·lícules sobre Maki Navaja i sobre Historias de la Puta Mili, per posar només un parell d'exemples que també ens serveixen per recordar el mestre Ivà. Ara, com us deia, li ha arribat el torn a La Parejita, que tindrà una comèdia de situació amb 65 episodis de només cinc minuts de durada, cosa que fa pensar que la sèrie està concebuda directament per a l'acces time, és a dir, just abans del prime time. El model seguit és el de fórmules que ja han tingut èxit al nostre país, com Camera Café o Escenas de matrimonio, però potser amb una aposta destinada a un públic més juvenil. A més, la curta durada dels episodis també fan que La Parejita tinga garantida la sortida per a altres suports, com internet i la televisió a través del telèfon mòbil. Els actors que hauran d'encarnar La Parejita són els relativament poc coneguts Alejandro Cano i Alicia Rubio, a qui podem veure actuar en aquest videobook penjat a You Tube.
La productora que s'encarregarà de portar La Parejita a la pantalla serà la catalana Diagonal TV, que en els últims anys ha conreat diferents èxits en el sector de la ficció televisiva, com Ventdelplà, a TV3, i Amar en tiempos revueltos o La señora, a La 1 de TVE. En aquest cas, encara no se sap quin canal emetrà la sèrie, però fa tota la pinta que podria ser la mateixa TVE, que d'aquesta manera tindria un bon ganxo per enfrontar-se en la franja de l'acces a altres cadenes que ja tenen aquest segment resolt amb programes de diferents formats. Els productors executius seran José Luis Martín, per part d'El Jueves, i Joan Bas i Jaume Banacolocha, per part de Diagontal TV, amb qui la revista també està col·laborant per fer una altra sèrie del mateix estil, titulada Mamá Carlota i protagonitzada per la veterana actriu Rosario Pardo. L'objectiu de la productora és tenir les dues sèries enllestides abans de l'estiu.

'Kill Bill' podria tenir més anime al nou DVD

Alguns recordareu les declaracions que el director Quentin Tarantino va fer a la Comicon, la fira del còmic de San Diego, l'any 2006. Tarantino va anunciar que tenia intenció de fer dues entregues més de la saga de Kill Bill, una tercera i una quarta part a l'estil anime, que seguirien la línia de la història d'O-Ren, el personatge que va interpretar Lucy Liu al primer volum de Kill Bill. Així, una de les primeres pel·lícules havia d'explicar els passos de Bill i la seua relació amb el fabricant d'espases Hatori Hanzo, mentre que la segona pel·lícula continuaria just després del segon volum de Kill Bill, amb la narració de les noves aventures d'Uma Thurman en el paper de La novia, que busca la revenja de qui van deixar-la tant de temps en estat de coma.
De fet, dos anys després d'aquelles declaracions de Tarantino, ha estat Uma Thurma qui ha revifat la flama d'aquest projecte, segons llegim al bloc Zona Fandom. Segons l'actriu, Tarantino ja ha escrit la seqüència de Bill, que servirà com a connexió entre els dos volums de Kill Bill a la futura edició de les pel·lícules en DVD. Per tant, de dues noves pel·lícules amb estètica manga, ens hem quedat amb un petita pel·lícula que s'integrarà en una nova edició del pack de Kill Bill en DVD. En qualsevol cas, valdrà la pena si s'aproximen als fantàstics minuts sobre l'origen d'O-Ren, sobretot si Tarantino torna a comptar amb Katshuhito Ishii i Shou Tajima. Si no els recordeu, aquí teniu un vídeo amb un fragment...

Pòster definitiu de 'Batman, The Dark Knight'

El nou bloc Zona Fandom avança avui un retall del pòster definitiu i oficial de la pel·lícula Batman, The Dark Knight, que ha tornat a dirigir Christopher Nolan. El resultat és realment espectacular, amb la marca de Batman gravada amb foc en un gratacels destruït de la ciutat de Gotham. Una imatge estremidora i molt premonitòria de les lluites terribles que haurà d'afrontar l'alter ego emmascarat de Bruce Wayne en aquesta nova adaptació del personatge creat per Bob Kane i Bill Finger. De fet, en aquesta ocasió Batman haurà d'enfrontar-se al seu pitjor enemic, The Joker, interpretat pel malaguanyat actor Heath Ledger. Christian Bale, com a Batman Begins, tornarà a ser l'Home Rat-Penat, i la pel·lícula s'estrenarà als Estats Units el proper 18 de juliol. La llàstima és que, si no hi ha canvis d'última hora, a l'Estat espanyol The Dark Knight no arribarà fins unes setmanes més tard, el 13 d'agost.
Si no fos per la quarta pel·lícula de la saga d'Indiana Jones, podríem dir que la nova aventura de Batman és l'estrena cinematogràfica més esperada de l'estiu. A més, The Dark Knight també comptarà amb els grans actors Gary Oldman i Michael Caine interpretant el tinent Gordon i el majordom Alfred, respectivament. Ah, i també amb Morgan Freeman com a Lucius Fox, el genial encarregat principal de la gestió d'Empreses Wayne.

Qui necessita Superman?

Necessita el món a Superman? Aquesta és la pregunta clau que ronda el cap dels personatges de la pel·lícula Superman Returns, que el director Bryan Singer va dirigir l'any 2006, i que aquesta nit estrena Canal+ a la televisió. La història comença cinc anys després que Superman decidís abandonar la humanitat per intentar trobar el seu planeta. Ara torna a la Terra i descobreix que ha canviat tot allò que esperava trobar intacte. Per començar, la ciutat de Metròpolis s'ha convertit en un regne de delinqüència en què Lex Luthor, que acaba de sortir de la presó, té plans per poder controlar la Terra. En l'àmbit personal, la periodista Lois Lane, el veritable amor de Superman, ha refet la seua vida i ha guanyat un Pulitzer amb el seu assaig Per què el món ja no necessita a Superman, però a més a més té un fill i està a punt de casar-se.
Alguns van criticar la pel·lícula que va fer tornar Superman a la gran pantalla, per considerar-la massa lenta i irregular, més centrada en les contradiccions de Clark Kent que en l'acció i les aventures de Superman. Jo també no vaig poder evitar trobar-li alguns defectes (sobretot problemes d'anacronismes), però me'ls compensa el fet de recuperar un dels personatges que més m'ha emocionat en una sala de cinema des que tinc memòria. També sé que molta gent va emocionar-se al cine quan la capa roja de Superman va tornar a volar, travesant la pantalla, amb la música inspirada en la famosa fanfara composada per John Williams. Especialment memorable és l'escena en què Superman aconsegueix evitar l'accident d'un avió, però també van agradar-me els moments en què l'actor Brandon Routh aconsegueix mimetitzar l'estil interpretatiu del malaguanyat Christopher Reeve. Per sort, tindrem l'oportunitat de veure què és capaç de fer Singer amb la saga de Superman, ja que fa pocs dies va confirmar-se que la Warner ha tornat a confiar en el director per tirar endavant la nova seqüela, Superman: L'Home d'Acer, que hauria d'estrenar-se el 2009. Ara falta saber si Routh repetirà el paper, després d'alguns rumors que apuntaven un possible canvi d'actor. De fet, potser és l'única oportunitat de veure el personatge a la gran pantalla, ja que sembla que tant Superman com Batman podrien quedar-se fora de l'adaptació que s'està preparant de la Lliga de la Justícia d'Amèrica. De moment, avui Canal+ estrena Superman Returns, a partir de les 22.00 hores.

Tribut a 'Dune' i el 'Dune' que no va poder ser

Com que avui és l'aniversari del meu amic Jaume Llambrich, he previst parlar-vos de Dune, l'obra que va inspirar-lo a l'hora de crear el seu bloc El basar de les espècies. Dune està considerada la primera gran novel·la de ciència ficció de la corrent ecologista, i va ser escrita per Frank Herbert l'any 1965. De fet, l'autor va titular-la Dune (duna) amb la intenció que el terme evoqués fonèticament la paraula doom, el destí fatídic que espera la humitat si no és capaç de prevenir un desastre ecològic de dimensions apocalíptiques. Molts coneixereu el llibre original de Herbert i també l'adaptació al cinema dirigida l'any 1984 pel director David Lynch, així com la minisèrie produïda pel canal Sci Fi l'any 2000. Més desconeguda és l'adaptació que va intentar la productora de les pel·lícules de la sèrie El planeta de los simios (1968-73), que havia de filmar-se als deserts del nord de Turquia. El mateix Herbert havia d'encarregar-se de la direcció tècnica, obsessionat en què els cucs de sorra no semblessin l'adaptació nord-americana d'una pel·lícula japonesa de monstres. L'autor de Dune pensava en fer una espècie de drac xinès, però deu vegades més gran i amb una gran quantitat de dispositius mecànics que permetessin dirigir-lo des de l'interior. Però el primer intent de portar Dune al cinema (1973) va frustar-se, molt possiblement per la inesperada mort d'Arthur P. Jacobs.
Just després, el polifacètic Alejandro Jodorowsky va assumir la iniciativa de filmar Dune, i va ser una llàstima que aquest intent també fracassés. Molts coneixereu l'estil i les obsessions de Jodorowsky a través del seu treball amb Moebius per al còmic El Incal. Segons explica l'escriptor i cineasta xilè, una divinitat li va fer saber, en somnis, que el seu proper projecte havia de ser l'adaptació de Dune, novel·la que ell encara no havia llegit. Jodorowsky va aconseguir un pressupost de 10 milions de dòlars, amb l'objectiu de fer una adaptació lliure i molt personal de Dune, que considerava una obra amb múltiples lectures, a l'estil del Quixot de Cervantes. De fet, només tenia previst consultar amb Herbert el guió dels diàlegs. El principal canvi és que Paul Atreides deixava de ser un Messies, ja que Jodorowsky va proposar una lectura marxista de Dune. A més, el xilè també va encarregar una lectura i anàlisi alquimista de la novel·la, i va deduir que l'espècia equival a la pedra filossofal. De fet, sembla que Jodorowsky també volia introduir un concepte semblant al d'El Incal en l'adaptació de Dune.
Tot seguit, el xilè va contactar amb el dibuixant francès Jean Giraud, també conegut com Gir o Moebius, perquè dibuixés l'estil que després havia de seguir la pel·lícula. Per casualitat, Moebius també acabava de llegir Dune, i va acceptar acompanyar Jodorowsky en el projecte, pel qual va acabar fent uns 3.000 dibuixos. S'ha escrit molt sobre el Dune frustrat de Jodorowsky, però personalment el que més m'hauria agradat seria veure Salvador Dalí, a qui li havien reservat el paper de l'emperador Padishah, i sobretot a Orwon Welles fent del baró Vladimir Harkonnen. En el possible repartiment també van aparèixer noms com Mick Jagger, Gloria Swanson, Charlotte Rampling, David Carradine i Alain Delon. El director pensava començar el rodatge l'any 1976, però el projecte va abandonar-se, sembla, pels problemes entre Jodorowsky i el productor Michel Seydoux. El cineasta va intentar trucar les portes de Hollywood, però el 1977 va decidir abandonar definitivament el projecte. Amb tot, fruit de la col·laboració amb Moebius, l'any 1981 va traure el primer volum de les novel·les gràfiques sobre El Incal. A més, la influència del seu projecte va impregnar l'estil visual d'Star Wars i de l'adaptació que Lynch va dirigir el 1984. I per la seua banda, Moebius també va participar en el disseny artístic d'altres referents de la ciència ficció, com Alien (1979), Tron (1982) i The Abyss (1989), i la seua influència és clara en altres pel·lícules com Blade Runner (1982).

Nou canal del bloc Ebremedia a Twitter

Ja fa unes setmanes que utilitzo Twitter com a sistema d'alerta de titulars instantanis per al bloc La Marfanta. Després de comprovar que funciona força bé, hem decidit posar en marxa un canal propi de Twitter, també, per a l'Ebremedia. En aquesta ocasió, Astroboy, el mític nen robot creat per Osamu Tezuka (el déu del manga) i animat per Rintaro, ha estat la icona triada per portar-vos d'una forma instantània les últimes notícies sobre televisió, sèries, cinema, còmics, música, ràdio, llibres i altres aspectes col·laterals de les indústries culturals. Podeu seguir els titulars a través del widget que he incrustat a la barra lateral de la dreta del bloc, però també directament des de l'adreça www.twitter.com/ebremedia, o si també sou usuaris de Twitter, subscrivint-vos des del vostre compte.
Vaja, crec que he triat el pitjor dia per anunciar aquesta novetat. Twitter està registrant problemes tècnics aquest matí. Paciència!!

Leonardo DiCaprio podria interpretar 'Akira'

La notícia és realment espectacular. La productora Warner Bros, amb la implicació directa de l'actor Leonardo DiCaprio, es planteja tirar endavant la pel·lícula Akira, adaptació en imatge real del popular manga creat per Katsuhiro Otomo. La informació s'ha confirmat just aquesta setmana, i sens dubte podria ser un dels projectes més atractius dels propers anys. El desconegut director d'origen irlàndes Ruairi Robinson serà l'encarregat de dirigir la pel·lícula, set anys després d'haver estat nominat a l'Oscar pel seu curtmetratge d'animació Fifty Percent Grey. Ara fa vint anys, l'any 1988, la versió anime d'Akira (una de les millors pel·lícules d'animació que s'ha fet mai) ja va costar uns 7 milions d'euros, i per tant es fa difícil calcular quan podria costar el nou projecte de DiCaprio, que podria haver-se reservat el paper de Kaneda. Com a mínim, ja se sap que Akira començarà a rodar-se de forma imminent, amb l'objectiu que puga estrenar-se l'estiu del 2009. Amb tot, la història es dividirà en dues parts i per tant en dues pel·lícules diferents, degut a la complexitat de portar a la pantalla l'argument del manga original. De fet, caldrà veure què opina Otomo del fet que els responsables del projecte hagin decidit canviar el Neo Tokyo de l'any 2019 per un Neo-Manhattan reconstruït amb finançament japonès després de la Tercera Guerra Mundial. A mi, que no sóc gens purista en aquestes coses, la idea em sembla interessant. També m'agrada la possiblitat que DiCaprio interpreti a Kaneda, així com el nom de l'actor que ha sonat per encarnar l'inestable Tetsuo, el jove Josep Gordon-Levitt.
Tot seguit, us poso el tràiler original japonès de l'anime Akira, que és una mica difícil de trobar...

'Star Trek XI' es retarda al maig del 2009

Finalment, la nova pel·lícula d'Star Trek que està dirigint J.J.Abrams (productor executiu de Perdidos) no s'estrenarà el dia de Nadal d'enguany, ja que la premier mundial s'ha ajornat fins al 8 de maig del 2009. Els trekkies hauran d'esperar una mica més per veure a Zachary Quinto (el dolent Sylar de Héroes) interpretant un jove Spock al costat d'un repartiment estel·lar encapçalat per Eric Bana, Winona Ryder i Chris Pine en el paper d'un juvenil capità James T. Kirk. L'ajornament de l'estrena respon, segons la productora Paramount, al fet que ha hagut de modificar el seu calendari de nous llançaments, ja que la bona acollida que han tingut les primeres imatges de la pel·lícula l'obliguen a col·locar el nou film d'Star Trek en una època de l'any més propícia per garantir un gran èxit de públic. De fet, des de fa un parell d'anys els estudis ja no estrenen les grans superproduccions per Nadal, sinó de cara a l'estiu, com ja va passar el 2007 amb Spider-man 3, que també va estrenar-se a principis del maig. De fet, segons els càlculs fets pels experts, la setmana del 8 de maig del 2009 no hi ha prevista cap estrena important, ja que just la setmana abans s'haurà estrenat la pel·lícula X-Men: Wolverine, en què ens explicaran els orígens de Lobezno. I just la setmana després, hi ha la segona part del Codi Da Vinci, i per tant és fàcil que Star Trek rebenti els cinemes de tot el món en el cap de setmana de la seua estrena. Aquest és l'espectacular teaser tràiler de l'onzena pel·lícula basada en la sèrie Star Trek...

Crossover entre 'CSI' i 'Sin rastro' a Antena 3

El meu amic Jordi Irazuzta em diu que les sèries haurien de fer més crossovers, una fórmula molt habitual en el món dels còmics, que consisteix en fer que els personatges amb sèries pròpies coincideixin en una aventura independent de l'argument principal. Això és possible, en el món de les sèries, des del moment en què n'hi ha que pertanyen als mateixos estudis, i moltes d'elles tenen els mateixos productors. Però no és posible quan pertanyen a cadenes diferents. De fet, la cosa es complica, des del punt de vista de l'espectador, quan les sèries són venudes a l'estranger i són emeses per cadenes claravament rivals. No va passar amb Crossing Jordan i Las Vegas, dues sèries que aquí emet Cuatro. Però sí és el cas de l'episodi especial de Sin rastro que en realitat és un crossover amb CSI, i que la cadena privada Antena 3 emetrà aquest dijous a la nit. Als Estats Units aquest crossover entre CSI i Sin rastro es va emetre l'1 de novembre del 2007, però allà no va passar res perquè són dues sèries que s'emeten al mateix canal (CBS), el mateix dia i de forma consecutiva. Però aquí resulta que CSI és la sèrie estrella de Telecinco. Per tant, molts espectadors s'estranyaran de veure a Gil Grissom a Antena 3. Així són les coses de la televisió al nostre país, ja que Telecinco i Antena 3 s'haurien pogut posar d'acord per emetre conjuntament aquest episodi especial... A més, resulta que els seguidors de CSI notaran un petit salt temporal, ja que la història narrada al crossover s'emmarca en la vuitena temporada, tot i que Telecinco encara no ha començat a emetre la setena (que avui mateix s'acaba a AXN). Però sens dubte, serà molt interessant veure a Grissom i Jack Malone compartint la resolució d'un cas.

'Héroes' escalfa motors amb un especial i anuncien el llançament del còmic oficial

El canal temàtic Sci Fi emet aquesta nit (22.50 hores) un especial dedicat a repassar el més interessant de la sèrie Héroes, com a aperitiu de l'arribada de la segona temporada, el proper 28 de febrer. La veritat és que encara queden uns dies per a l'estrena del segon volum de Héroes, però tot sigue per anar fent boca i obrint la gana dels que no hem fet servir internet i per tant encara no hem vist els nous episodis. L'especial d'aquesta nit estarà composat per una sèrie de peces de producció pròpia, càpsules realitzades en exclusiva pel canal Sci Fi, sobre la gènesi dels herois, els efectes especials, els seus decortats, i la relació de la sèrie amb el món dels còmics.
De fet, l'estrena de la segona temporada de Héroes per part de Sci Fi gairebé coincidirà amb el llançament del còmic basat en la sèrie, que com ja sabeu està molt relacionada amb aquest art de masses, i en concret amb el gènere de superherois. L'editorial Planeta DeAgostini posarà a la venda, a partir de l'1 de març, un llibre amb les historietes de la primera temporada de Héroes, amb un preu de 14,95 euros. Els rumors són que contindrà totes les històries de la primera temporada, que ja apareixien al pack de DVD de la edició col·leccionista, així com una introducció escrita pel mateix Hiro Nakamura. Espectacular!

'Makinava', els anys daurats, a la nova col·lecció de llibres de la revista El Jueves

Avui ha arribat als quiscos el nou col·leccionable de llibres de luxe que ha editat El Jueves, amb les millors històries dels personatges de la revista, seleccionades pels seus autors. El volum que obre la col·lecció és una espècie de Super Humor amb tapa dura i 155 pàgines, amb les millors historietes de Makinavaja, el mític personatge del malaguanyat Ramón Tosas, més conegut com Ivà (1941-1993). El llibre només m'ha costat 3,95 euros, tot i que la resta de volums de la col·lecció valdran 7,95 euros. En principi, l'aparició de les noves entregues és setmanal, amb un total de 40 llibres. La propera entrega serà Dios mío-La Biblia contada a los pasotas, però a la col·lecció ens retrobarem personatges tan emblemàtics de la trajectòria d'El Jueves com El profesor Cojonciano, Historias de la Puta Mili, Martínez el Facha, Mamen, Pedro Pico y Pico Vena, Ortega y Pacheco, Puti Club o Clara de noche. Al següent enllaç podeu conèixer més detalls de la col·lecció i també els diferents obsequis que rebreu si formalitzeu una subscripció.

Cuatro estrena dissabte la pel·lícula 'Sin City' només sis mesos després que Canal+

El regal de Reis de la cadena Cuatro és ni més ni menys que l'estrena de la pel·lícula Frank Miller's Sin City-Ciudad del pecado, del director mexicà Robert Rodríguez i adaptació cinematogràfica del genial còmic de Frank Miller. De fet, la notícia és sorprenent, ja que fa pocs mesos que Canal+ va estrenar la pel·lícula a la plataforma de pagament de Digital+, concretament el 27 de juliol passat. Filmada en interiors amb les últimes tècniques digitals, amb personatges fascinants i ambigus que es mouen en una ciutat corrupta, la pel·lícula conta les històries de tres perdedors, en què personalment destacaria la de John Hartigan, l'últim policia honrat de Sin City, que està interpretat per un sensacional Bruce Willis. Rodríguez va intentar ser el més fidel possible al còmic, i fins i tot va comptar amb la col·laboració de Frank Miller, que va participar com a guionista i codirector de la pel·lícula. Amb tot, també participa com a director convidat Quentin Tarantino, amic de Rodríguez, que només va cobrar un dòlar per dirigir una escena (la mateixa quantitat que va ingressar el mexicà per dirigir la música de Kill Bill 2). Però a més a més, cal destacar l'impressionant repartiment d'actors i actrius, amb gent com Mickey Rourke, Clive Owen, Jessica Alba, Benicio del Toro, Brittany Murphy, Elijah Wood, Rosario Dawson, Michael Madson o Alexis Bledel.